Resultats de la cerca
Es mostren 6868 resultats
coordenades generalitzades
Física
Coordenades, generalment no cartesianes, que, en nombre igual al de graus de llibertat d’un sistema mecànic, són escollides per tal de simplificar la forma de les seves equacions dinàmiques.
Defineixen la configuració del sistema, és a dir, són les coordenades de l’espai de configuració
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben sovint pintats…
Torre Pallaresa

Vista parcial de la Torre Pallaresa
JoMV
Història
Residència senyorial de l’antic terme de Badalona, actualment del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista,…
Palau de la Virreina
Façana del Palau de la Virreina
© Fototeca.cat
Edifici rococó situat a la Rambla de Barcelona, que fou construït (1772-76) per a Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú, seguint els plànols de Josep Ausich.
El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Postal i…
descarregador de sobretensió

Secció d’un descarregador de sobretensió: 1, línia elèctrica; 2, connexió a línia; 3, elèctrodes d’extinció; 4, aïllador; 5, discs de resistència variable; 6, membrana de sobrepressió; 7, coberta protectora; 8, connexió a terra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i instal·lacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la instal·lació.
El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un…
equació de Fokker-Planck
Física
Equació mestra de la termodinàmica del no-equilibri que descriu processos multidimensionals i continus que són aleatoris i markovians mitjançant un conjunt de variables macroscòpiques q.
Actualment l’equació de Fokker-Planck té una importància creixent en la física estadística, sobretot en l’estudi dels fenòmens cooperatius i en les transicions de fase, i la dinàmica de la majoria dels processos irreversibles es dóna per una equació de Fokker-Planck Així, per exemple, la dinàmica de sistemes com el làser, els superconductors, els ferromagnets els quals sofreixen transicions de fase, etc, és descrita mitjançant equacions de Fokker-Planck Per a un procés unidimensional, l’equació de Fokker-Planck pren la forma on P qt és la densitat de probabilitat d’observar el punt q de l’…
electrodiàlisi

Electrodiàlisi
© fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de separació iònica que aprofita la propietat que tenen determinades membranes de permetre el pas als ions d’un signe determinat, mentre que l’impedeixen als ions de signe contrari.
L’aplicació més important d’aquest fenomen és el dessalatge d’aigua salabrosa Els aparells d’electrodiàlisi són formats per un conjunt de celles, cadascuna de les quals és constituïda per un gran nombre de membranes que són, alternativament, selectives d’anions i selectives de cations, separades per unes peces de forma especial que les subjecten i permeten la circulació uniforme de les distintes solucions En un dels extrems hi ha l’ànode, i en l’altre, el càtode, la finalitat dels quals és establir un camp elèctric a l’interior de la cella L’aigua a tractar és introduïda a l’espai…
James Turrell
Art
Artista nord-americà.
Treballa a partir de les possibilitats de la llum, tant artificial com natural, com una realitat física amb una entitat pròpia, corpòria La seva obra fa que l’espectador prengui consciència de la seva percepció, a través del desplaçament per l’espai illuminat Els seus treballs es desenvolupen en espais tancats, com els mateixos espais expositius, o bé a la mateixa natura Les seves primeres installacions, com Afrum-proto 1966, creaven falsos cubs de llum allògena suspesos en l’espai Desenvolupà projectes a gran escala com Roden Crater 1976 a Arizona Posteriorment en…
Joan Vilagrasa i Ibarz
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona el 1978, presentà la seva tesi doctoral el 1983 Fou professor de geografia a la facultat de lletres de la Universitat de Lleida des del 1978, catedràtic des del 1991, degà de la facultat 1988-90, director del servei de publicacions 1993-96 i del departament de geografia i sociologia 1996-98 S'interessà per la geografia urbana, amb especial atenció als agents i la morfologia urbans, estudis que aplicà especialment al cas de Lleida Publicà diversos estudis sobre geografia històrica, com Centre històric i Activitat Comercial Worcester 1947-88…
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina