Resultats de la cerca
Es mostren 7969 resultats
busqueta

Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans
mill del sol

Mill del sol
H. Zell
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, amb pèls escabres, de fulles lanceolades acuminades, de flors blanques petites i de llavors dures i nacrades.
Creix en vorades de bosc, en bardisses i en altres llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa En medicina popular és emprada contra els càlculs biliars i urinaris
xirivia

Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
tomaquera

Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
alzinoia

Alzinoia
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, blanquinós, amb esquametes grises, làmines decurrents, peu gruixut, excèntric, que es fa sobre troncs d’arbres planifolis, sovint quan encara són vius.
Brahmā

Representació de Brahmā
© iStockphoto.com/h3ct02
Mitologia
Divinitat, un dels déus de la trimurti o tríada postvèdica, ensems amb Vixnu i Xiva, creador del món i personificació mitològica del brahman o Absolut.
No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorat És representat en forma d’home, amb quatre cares i quatre braços, assegut sobre un lotus o un cigne
Joan Costas Tordera

Joan Costas Tordera
Arxiu H. Costas
Vela
Regatista.
Membre del Club Vela Blanes, es proclamà campió de Catalunya en classe snipe en alguna ocasió i fou campió d’Espanya en classe star 1987 Disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling, juntament amb el seu germà Humbert i Josep Fèlix Anglada, i els de Seül 1988 en star, formant tripulació amb Josep Pérez
Helena Carreras Sabrià

Helena Carreras Sabrià
Arxiu H. Carreras
Esquí
Esquiadora i entrenadora.
Membre del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya CANMC, ha aconseguit 14 medalles d’or, 6 de plata i 9 de bronze en els Campionats d’Espanya d’esquí alpí i 13 d’or, 6 de plata i 1 de bronze als de Catalunya Guanyà tres vegades la Lliga Catalana d’esquí 2000, 2001, 2002 i el primer Eslàlom d’Esquí Cross Femení 2002 El 1999 obrí la final de la Copa del Món de Sierra Nevada Fa d’entrenadora al CANMC
Emerson Fittipaldi

Emerson Fittipaldi
Corel - W. H. Murenbeeld
Automobilisme
Corredor automobilístic brasiler.
Debutà en el campionat del món de conductors de Fórmula 1 en el Gran Premi d’Anglaterra el 1970 Campió del món el 1972 Lotus i el 1974 McLaren, en fou subcampió el 1973 i el 1975 Fins a la fi del 1976 havia guanyat catorze Grans Premis
Hortènsia Graupera Monar

Hortènsia Graupera Monar
Arxiu H. Graupera
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme, entrenadora i dirigent esportiva.
S’inicià en la natació de competició, però l’any 1966 debutà en salvament i socorrisme Membre del Club Natació de Catalunya, competí en aquest esport entre el 1967 i el 1971 Participà en diversos Campionats del Món el 1968 guanyà la medalla d’or en la prova de 150 m en embarcació i la medalla de bronze per equips l’any 1969 aconseguí el podi en diverses proves i s’adjudicà el títol de campiona del món individual i per equips, i el 1970 aconseguí la medalla de plata per equips En l’àmbit estatal es proclamà campiona d’Espanya amb l’equip de la federació catalana 1969 Posteriorment assumí el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina