Resultats de la cerca
Es mostren 2528 resultats
Antoni Ginebreda
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’estudi general de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat…
Carlos Gardel
Música
Cantant argentí d’origen francès o uruguaià.
Bé que habitualment hom ha situat el seu lloc de naixement a França, recerques més recents l’han identificat com a fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, resident a l’Uruguai i fill d’un sabadellenc anomenat Joan Escayola Carayemas Carlos Gardel adoptà, segons aquesta versió, el nom de la seva cuidadora Berthe Gardès, francesa emigrada a l’Uruguai D’infant, anà a residir a Buenos Aires i, ja cantant, la interpretació de tangos el féu cèlebre, sobretot a partir de la collaboració en duet amb José Razzano 1915-17 Emprengué nombroses gires per Amèrica i Europa a Barcelona…
Joan de Castellnou
Literatura catalana
Preceptista i poeta.
Vida i obra Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrançade les Leys d’amors És autor de dos tractats preceptius en prosa Compendi de la conexença dels vicis que’s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber 1341, que dedicà a Dalmau Rocabertí, resum parcial de les Leys d’amors del consistori tolosà, i Glosari 1341, comentari crític i incisiu al Doctrinal de trobar 1324 de Ramon de Cornet i, com aquest, dedicat a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó Les poesies conservades, onze en total,…
,
Dalmau de Castellnou
Història
Senyor de Montbram, Vall de Sant Martí i de Montferrer, fill i hereu de Dalmau de Castellnou.
El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca Fou el veritable cap de la família Castellnou —frustrat ja el títol vescomtal— i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló La rebellió fou sufocada el 1327 però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà Present el 1328 a les festes del…
Alonso Carrillo de Acuña
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep…
Elisenda de Montcada

Sepulcre d'Elisenda de Montcada vist des del claustre del monestir de Pedralbes
JoMV
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1322-27).
Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes…
Elionor d’Alburquerque
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Filla del comte Sanç d’Alburquerque germà d’Enric II de Castella i de Beatriu de Portugal, hom l’anomenava, per la seva riquesa, La Ricahembra Fou casada 1393 amb l’infant Ferran de Castella, fill del seu cosí germà, el rei Joan I de Castella, a qui aportà en dot un extens patrimoni a La Rioja, a la regió del baix Tormes i a Extremadura i a qui ajudà econòmicament a ésser elegit rei de la corona catalanoaragonesa en el Compromís de Casp 1412 Mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo Teresa de Ayala sobre el Cisma d’Occident i influí sobre el…
Reyes Abades
Cinematografia
Creador d’efectes especials.
D’infant emigrà amb els seus pares a diversos països europeus Retornà a l’Estat espanyol, on visqué durant uns anys en condicions molt precàries Pràcticament autodidacte, el 1968 començà a treballar com a tècnic d’efectes especials Participà en el rodatge de Patton , de Franklin J Schaffner 1970, com també en la popular sèrie de televisió Curro Jiménez 1976, i es convertí en el primer dissenyador a l’Estat espanyol en aquest camp Fou també requerit molt sovint per a rodatges de films estrangers a l’Estat espanyol El 1979 fundà la seva empresa Guanyà nou premis Goya als millors…
Jeroni de Moragas i Gallissà
Literatura catalana
Novel·lista, assagista i traductor.
Estudià medicina i s’especialitzà en psiquiatria infantil Fundà i dirigí l’Institut de Pedagogia Terapèutica 1940, presidí la Societat de Neuropsiquiatria Infantil i la Societat Catalana de Pediatria, i des del 1945 fou professor de psicologia de la infantesa i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà diverses monografies mèdiques i pedagògiques, com La infància anormal 1933, Evolució sexual de l’infant 1935, Els fills, sexe i educació 1966 i Els inadaptats 1970, entre d’altres La seva dedicació al camp de la literatura fou anterior a la guerra civil Collaborà amb…
el Cinca

El Cinca a Aïnsa
Damgraphy (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu (171 km) de la conca de l’Ebre, afluent, per la dreta, del Segre.
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a la Granja d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina