Resultats de la cerca
Es mostren 22547 resultats
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—,…
Carles d’Àustria
Història
Príncep d’Astúries i de Girona.
Fill de Felip II de Castella i de Maria de Portugal Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare Projectà de fugir als Països Baixos Informat el rei, el féu empresonar al mateix alcàsser de Madrid fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalanoaragonesos trameteren ambaixadors al rei, on morí pocs mesos després No ha estat provat que tingués contactes amb els rebels dels Països Baixos L’actitud del rei hom cregué, a més, que el príncep havia estat enverinat fou denunciada ja a l’època per Guillem d’Orange i per Antonio Pérez, i la…
Johann Barthold Jongkind
Pintura
Pintor holandès.
Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà…
Santa Maria d’Esplugues de Llobregat
Art romànic
Si el lloc d’Esplugues és documentat el 964, l’església parroquial de Santa Maria que fins al segle XIV no va ser dedicada a santa Maria Magdalena, tot i que ja devia existir abans, no és esmentada fins el 1059 Va ser consagrada solemnement el 1103 pel bisbe Berenguer de Barcelona, amb l’assistència d’alguns dels seus canonges i d’una notable assistència de públic S’hi feia constar que era jurisdicció de Sant Pere de les Puelles Si aquesta consagració respongué efectivament a la construcció de l’edifici parroquial, aquest havia de ser un temple dins de les característiques i l’…
Sant Miquel d’Aidí (Llavorsí)
Art romànic
Recentment s’han identificat els seus vestigis, corresponents a un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, construït amb un aparell polit que sembla indicar una datació dins el segle XII L’escassetat de les seves restes no permet fer-ne més precisions Tanmateix, no hi ha referències documentals d’aquesta capella fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 es fa constar que a la capella de Sant Miquel, de la parròquia d’Aidí, dins l’oficialat de Cardós, s’hi diu missa un cop l’any, i està “ indecente ”, per la qual cosa el visitador prohibeix que s’hi digui missa En la relació…
Jevgenij Ivanovič Zamjatin
Literatura
Escriptor rus.
Ja des dels primers moments, Ujezdnoje ‘La vida provinciana’, 1914 i Na kulickakh ‘En el cinquè infern’, 1914 el situaren entre els millors prosistes de l’època D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane ‘Els illencs’, 1918 i Lovec čelovekov ‘El caçador d’homes’, 1921, sàtires de la vida i de la moral angleses Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novella My ‘Nosaltres’, 1924, que fou prohibida i…
Creixenturri
El santuari de la Mare de Déu del Remei de Creixenturri (Ripollès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de…
Elaboració d’orina
Fisiologia humana
L’elaboració d’orina és un mecanisme complex que té lloc al ronyó, i que bàsicament realitza dues funcions D’una banda, l’elaboració d’orina té una funció depuradora , ja que és el principal mecanisme de què disposa l’organisme per a eliminar les substàncies de rebuig produïdes en les seves diverses reaccions metabòliques, i l’acumulació de les quals tindria efectes tòxics En segon lloc, l’elaboració d’orina té una funció reguladora , ja que és un mecanisme que serveix per a regular la quantitat i la proporció de l’aigua i les diverses substàncies contingudes en la…
El que cal saber de l’abscés hepàtic
Patologia humana
És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge, que es desenvolupa quan diversos tipus de bacteris, procedents de focus infecciosos més o menys allunyats d’aquest òrgan, s’introdueixen i es reprodueixen a l’interior Davant la presència de manifestacions com ara febre, esgarrifances, sudació profusa, malestar general, acompanyades de dolor a la part superior dreta de l’abdomen, cal adreçar-se al metge de seguida, ja que, si es tractés d’un abscés hepàtic, amb la instauració del tractament adequat es podrien prevenir algunes…
Sant Miquel de l’Arn
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al límit amb el de Sentmenat, a l’W de la vila de Caldes.
És esmentada ja el 1027
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina