Àrea de nidificació del sit negre (Emberiza cia) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El sit negre és present als Països Catalans al llarg de tot l’any; és un nidificador habitual de la major part de les nostres muntanyes (de més de 400 m). Manca de les Balears —on tan sols hi ha alguna citació en pas a Mallorca—, la plana de Lleida, i una bona part del litoral, on pot aparèixer com hivernant. Les nostres poblacions de l’alta muntanya davallen cap al setembre a zones més baixes, i alguns individus inicien moviments nòmades. El pas té lloc per una banda a l’abril i una part al maig, i per l’altra a l’octubre, especialment cap al final, si bé al setembre es pot veure ja algun moviment.
És una espècie pròpia de l’ambient montà, i apareix a casa nostra dels 400 als 2200 m. Els indrets que més li agraden són els de caire accidentat i escarpat, i aquells on hi ha nombrosos afloraments rocosos i terra nua o pedregosa. La cobertora vegetal ja no té, però, tanta importància, i se’l troba des de bosquines i màquies pobres i disperses, fins a vertaders boscos humits. A les primeres, però, és més abundant. Falta a les comarques més planeres i baixes, amb intensa explotació agrícola.
En el sit negre (Emberiza cia) reapareix la màscara que també caracteritza el gratapalles, bé que en aquest cas se sobreposa a un cap grisenc, color dominant, juntament amb els tons bruns, en tot el cos del sit negre. És un moixó de mida mitjana (16 cm), amant dels ambients de muntanya, com l’exemplar fotografiat en plena pineda de pi negre, als Pirineus.
Xavier Ferrer.
A partir de l’abril els mascles ja assenyalen el territori amb els seus cants. La construcció del niu comença a mitjan maig, i s’han trobat alguns nius actius fins al començament d’agost. Aquest el construeix la femella, a molt poca altura del terra, generalment a sota d’algun matoll. Els 3 o 5 polls surten del niu als 10-13 dies d’edat, i hi romanen encara a prop, amagats entre els arbusts, 3 o 5 dies més. A l’hivern és corrent veure els estols de sit negre divagant per conreus, erms, vinyes, pedreres i d’altres indrets rocosos propers a boscos, bardisses i omedes. També se’ls pot veure en restes de boscos o bosquines cremades, on ja comença a sortir l’herba i encara queda algun matoll o arbre aïllat.