Resultats de la cerca

Església del poble i antiga parròquia del seu nom, de la vall de la Barcedana, citada sovint entre els documents del monestir de Gerri, lloc del qual va dependre bé que amb certes contradiccions o oposicions que expliquen les freqüents reclamacions del monestir S’esmenta per primera vegada en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953, com a límit del monestir de Sant Privat També dintre dels falsos de Gerri hi ha un altre document, que es pot datar suposadament entre el 1017 i el 1039, pel qual el comte Guillem restitueix a Gerri la vila i l’església de Sant Martí Tot això significa que l’…

L’església de Sant Miquel es localitza al límit nord-est de Güel, al barranc de les Badies i vora la casa Badia, al camí de Fontova D’acord amb el mateix titular, els actuals vestigis romànics corresponen a una església comtal que, conjuntament amb el palacium i els alous, fou lliurada l’any 970 pel comte Unifred I de Ribagorça a la canònica de Sant Vicenç de Roda aquests béns li foren confirmats durant la segona consagració de Sant Vicenç de Roda l’any 1035 Molt probablement, l’església de Sant Miquel fou la mateixa “ ecclesia Sancti Michaelis que est in Collo de Fonte Tova ” lliurada l’any…

Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de…

Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà atenció als…

Es desconeix amb certesa on era situat aquest castell Hom pensa que pot correspondre al molí fortificat de la Sinoga, al nord-oest de Sant Martí de Maldà El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà a Arnau Companys, a la seva muller Guisla i a Oliver, llur fill, una quadra de terra al terme de Tàrrega, al lloc de Verdú La quadra tenia com a límit de ponent el territori d’Espanya fins a la Sinoga del Riu Corb L’historiador J Finestres diu que el 1207 el monestir de Poblet tenia el castell molí de la Sinoga, cedit per Bernat de…

Situació Vista parcial de la necròpoli, amb una de les tombes en primer terme, coberta de vegetació ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli se situa al peu de les Roques de So Roig, les quals es troben al SE d’Alguaire i a uns 400 m de les Roques de Vimpèlec El seu emplaçament gairebé és al límit del municipi d’Alguaire amb el de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG015221 Necròpoli Es tracta d’un conjunt de sis tombes tipus banyera, excavades a la roca Molt probablement hi hauria encara més sepultures, però ha estat tallat el gres per extreure pedra també l’erosió ha originat la…

Situació i presentació És situat al S de la ciutat de Girona, a la conca mitjana de l’Onyar, que coincideix parcialment amb el límit occidental del terme, confrontant amb el de Riudellots de la Selva, de la comarca de la Selva Termeneja a més amb Fornells de la Selva N, Llambilles NE, Cassà de la Selva E i SE i Sant Andreu Salou SW El terreny és planer en la seva major part És drenat per l’Onyar, la riera de Campllong, que travessa el terme d’E a W i aflueix per l’esquerra a la riera de Verneda, per aquesta mateixa riera i per la de Gotarra, que forma el límit sud-occidental del terme La…

Establir un límit cronològic entre el que són simis i el que ja pot considerar-se dins la categoria dels homínids és un repte per a tots els investigadors Aquesta frontera sembla situar-se uns 6 milions d’anys enrere, un moment en el qual hi ha, a l’Àfrica oriental, unes restes d’individus encara arborícoles que vivien en boscos, però que presenten característiques que tendeixen a ser humanes Eren alguns dels primers assaigs de l’evolució per a adaptar-se a un entorn canviant Aquesta regió, l’est africà, patia un procés de sequera, com a conseqüència de l’aparició d’una gran falla que…

Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn 206 m alt al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu El 1982 la superfície explotada era de 3576 ha el 74,5% del total de les quals hom conreava 2834 ha Predominen els cereals 1790 ha i els fruiters 1035 ha ametllers, figueres i garrofers La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria La vila té una bona tradició menestral catifes a mà, ferros forjats, fusteria La…

Situat a la part oriental de la comarca, al límit amb l’Horta, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d’W a E, des de la serra de Xiva , alineació muntanyosa que limita la Foia amb els Serrans Santa Maria, 1135 m alt Las Hierbas, 1023 m, fins a la serra de la Parentxisa 329 m alt i el pla de Quart, al límit amb el Camp de Túria i l’Horta, en un dels indrets on la zona de llengua castellana arriba més a prop de la costa masia de Santo Domingo La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar El conreu ocupa 3000 ha de secà i 1000 de…