Resultats de la cerca
Es mostren 1805 resultats
oscí
Ornitologia
Nom amb què hom designa de vegades els ocells passeriformes del subordre dels moixons, car l’estructura complexa de llur siringe en fa els millors cantadors.
tàntal

Tàntal africà
© Xevi Varela
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells ciconiformes de la família dels cicònids, els més importants dels quals són el tàntal africà i el tàntal americà (Mycteria americana).
cabussó
cabussó emplomallat
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics, de l’ordre dels colimbiformes, molt bons nedadors i cabussadors, amb el cos arrodonit i cobert d’un plomatge curt i dens.
Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó emplomallat o…
marabú

Marabús africans
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, que atenyen 120 cm d’alçada i més de 250 cm d’envergadura.
Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una làmina còrnia al…
avidina
Bioquímica
Glicoproteïna de la clara d’ou dels ocells, que en ésser consumida sense desnaturalitzar, s’uneix a la biotina en el tracte digestiu i la inactiva.
Pot arribar a causar deficiència en biotina
palmípedes
Ornitologia
Ordre d’ocells establert per G. Cuvier i que comprenia els esfeniciformes, els procel·lariformes, els pelecaniformes, els anseriformes, els fenicopteriformes i la major part dels caradriformes.
Aquesta classificació no és admesa actualment
rems
Nom que hom dóna de vegades als braços i a les cames de l’home, a les potes dels quadrúpedes i a les ales dels ocells.
falacrocoràcids
Zoologia
Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes de bec subcilíndric i amb la punta ganxuda, cua en forma de tascó i plomatge de tons foscs.
Inclou només el gènere Phalacrocorax , les espècies del qual són els corbs de mar
amni
Biologia
Membrana fina, transparent i resistent que constitueix la capa interna del sac embrionari en què es desenvolupen els embrions dels vertebrats amniotes (rèptils, ocells i mamífers).
És format per epiteli extraembrionari i per mesoderm, i a vegades creix fins a embolcallar tot l’embrió
El territori de la vida
Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina