Resultats de la cerca

Estudià al Balliol College de la Universitat d’Oxford Fou organista de l’església de la Universitat de Londres El 1972 es feu càrrec de la direcció dels BBC Singers, amb els quals feu nombroses gires per Europa i els Estats Units interpretant obres del repertori barroc anglès i italià Dirigí també el BBC Symphony Chorus, llavors BBC Choral Society El 1989 abandonà la direcció dels BBC Singers, tot restant-ne director convidat Fou director del Groupe Vocal de France 1990-95 Residí a França, on el 1996 fundà l’Académie Internationale de Parthenay Formà part de l’equip de direcció…

Rebé les primeres lliçons de música de H Schwemmer, sota la direcció del qual cantà com a tiple al cor de l’església de Sant Sebald, a Nuremberg Entre el 1661 i el 1668 fou alumne de clavicèmbal de GC Wecker, mestre també de J Pachelbel Els primers anys de la seva carrera estigueren estretament relacionats amb la trajectòria del seu germà, gràcies al qual pogué aconseguir els millors càrrecs Durant un breu temps treballà com a músic de cambra a Zeitz, i el 1678 fou nomenat mestre de capella del comte Heinrich I a Greiz A partir del 1680 exercí el mateix càrrec a la cort del duc Christian, a…

Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu en el seu testament del 1564

Es formà en cant a l’escolania de San Pablo de Saragossa, on ingressà el 1827 i on fou alumne de P León Gil Després fou escolà al Salvador de La Seo, a la capital aragonesa Desenvolupà unes grans qualitats com a violinista, i tocà al Teatre Principal de Saragossa com a concertino Exercí alhora com a segon violí a la capella de música de La Seo, i des del 1835 degué ésser primer violí Vers el 1858 és documentat com a mestre de capella a La Seo, tot i que hi ha alguns dubtes sobre la data exacta Allí romangué fins a la seva mort, on exercí una important tasca pedagògica, malgrat els problemes…

A Anglaterra, on difongué la viola d’amor, fou invitat, ensems amb Händel i Bononcini, a la direcció musical d’una acadèmia de teatre italià És autor d’òperes, oratoris Passione , 1693 i música de cambra sis sonates per a viola d’amor

Vida El seu pare l’inicià en la música, i entre el 1903 i el 1907 s’estigué a Montserrat, on fou escolà i alumne del pare Guzmán Després de l’etapa montserratina estudià a França Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i la Schola Cantorum de París 1913-17 En aquesta institució parisenca estudià piano amb Ferdinand Motte-Lacroix i composició amb Vincent d’Indy Del 1917 al 1924 sojornà a Figueres, on contactà amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística També es relacionà amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa El 1924 s’establí a Girona, on visqué -tret de l’exili…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient…

Feu estudis eclesiàstics a València, Sigüenza i Tortosa Fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real i cronista de la mateixa ciutat Corresponent de l’Academia de San Fernando, de la de Ciencias Históricas de Toledo i de la de Arte i Buenas Letras de Màlaga, fou membre de Lo Rat-Penat i del Centre de Cultura Valenciana Collaborà en el Diccionari General de la Llengua Catalana i l’ Enciclopedia Universal Ilustrada 1905 L’any 1909 publicà Historia de Villarreal reed facs Castelló 1981 L’esforç de recerca documental que li suposà aquesta obra es malmeté pel caràcter erudit…

Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El…

Rebé les primeres lliçons musicals de la seva mare, organista, i després amplià la seva formació com a cantant amb Anna Ryan Encara adolescent, formà un duet amb la seva germana, amb la qual actuà en diversos cafès Aconsellada per E Caruso, estudià cant amb WThorner i R Romani El 1918 debutà al Metropolitan de Nova York com a Leonora La forza del destino juntament amb Caruso L’activitat de Ponselle se centrà de manera pràcticament exclusiva en aquest teatre nord-americà, on actuà en dinou temporades al llarg de les quals encarnà més de vint papers, sempre reeixits, especialment…