Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Ransol
Vista general del poble de Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
aparell de bergantí
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos arbres de tres peces, encreuats i amb cofes, en què, a més, el pal mascle de l’arbre major (que és el de popa) duu sempre una botavara i un pic per a hissar-hi una vela aurica.
L’aparell bergantí no pot portar mai cap vela escandalosa
riu de la Llipodera
Riu
Curs d’aigua del massís del Canigó, dins el terme de Castell de Vernet (Conflent), afluent, per l’esquerra, del riu de Cadí, que neix a la línia de crestes formada pel pic de Sethomes, el coll de Bocacerç, el pla Guillem i la creu de la Llipodera (2 040 m).
Forma la vall de la Llipodera
puig Sistra
Massís
Massís muntanyós (1.985 m alt.) de la vall de Camprodon (Ripollès), contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m), que separa les conques del Ter, del Ritort i de la ribera de Feitús, i és termenal dels municipis de Setcases, Molló i Llanars.
Teulís
L’església parroquial de Sant Joan de Teulís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, als contraforts orientals del massís del Canigó, a la zona de contacte amb els Aspres, estès entre el pic Redó (1 338 m alt), a llevant de la torre Avetera, i el torrent de Sant Marçal, afluent, per la dreta, del riu Ample, límit oriental del terme.
El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…
Engordany
Poble
Poble (1 109 m alt) de la parròquia de les Escaldes-Engordany, situat a la dreta de la Valira d’Orient, adossat a la falda del pic de Padern (1 861 m alt), unit a les Escaldes per un pont romànic i uns altres dos de moderns sobre la Valira d’Encamp.
Els darrers anys ha tingut un fort increment de població, i forma part del nucli urbà d’Andorra la Vella i les Escaldes Són remarcables alguns bells exemplars d’antigues cases pairals i el pont dels Escalls sobre la Valira d’Ordino L’església de Sant Jaume, derruïda, és mencionada, a la primera meitat del s XI, entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell
bordes de Conflent
Borda
Important grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), d’habitació permanent (a l’hivern hi resten solament els homes), a la capçalera del Romadriu (1840 m alt.), al vessant occidental del coll de Conflent
(2150 m alt.), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.
La serra d’Irta i la marjal de Peníscola
La façana litoral de la serra d’Irta és especialment abrupta en el sector nord, on es manifesta en forma de notables penya-segats Al fons de tot, la població de Peníscola Ramon Dolç La serra d’Irta i la marjal de Peníscola 18, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al nord-est de la província de Castelló, la serra d’Irta representa una de les últimes serres litorals que queda sense edificar des del Llenguadoc fins a Andalusia Es desenvolupa parallela al mar i ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’…
Les poblacions de garotes del litoral català
De les nou espècies de garotes equinacis de la Mediterrània, les més abundants són la garota negra Arbacia lixula , la garota violeta Sphaerechinus granularis i la garota de roca o eriçó comú Paracentrotus lividus , la més abundant i de més interès comercial Les gònades són la part comestible de les garotes, molt gustoses Els principals països consumidors són França i el Japó, juntament amb Espanya, Bèlgica i Alemanya L’obertura d’aquest producte a un mercat internacional feu augmentar la demanda a partir de la dècada de 1980, ràpidament aprofitada per països com ara els Estats Units i…
La Tinença de Benifassà
Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada…