Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
El Castelló (Vinçà)
Art romànic
Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…
Castell de Mosset
Art romànic
Situació Mur de ponent del gran recinte de planta poligonal del castell, amb les restes d’un vell matacà ECSA - J Bolòs El castell és situat a la part alta del turó on s’assenta la població de Mosset, la qual és a 710 m d’altitud a la riba esquerra de la Castellana i és dominada al nord pel pic del Rosselló Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 14” N - Long 2° 21’ 2” E S’arriba a Mosset per la carretera D-14, tot partint de Prada, després d’haver fet un recorregut d’uns 13 km Pels carrers del poble ens podem enfilar fins al clos del castell PP Història Mosset és mencionat en la…
Santa Quitèria de Montfalcó (Viacamp)
Art romànic
Situació Església estratègicament situada en un esperó rocallós sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, mirant al pantà de Canelles ECSA - JA Adell L’església de Santa Quitèria és situada al cim d’una estreta llenca rocallosa que domina el curs de la Noguera Ribagorçana, davant per davant de l’església i el castell de la Pertusa, construïda en un emplaçament idèntic Mapa 32-12 289 Situació 31TC 1064581 Per a anar-hi, cal prendre la pista que des de la N-230, prop del quilòmetre 74, porta a Estall Des d’aquí cal seguir fins al poble abandonat de Montfalcó Arribats a la plaça d’aquest poble i…
El barrinador de la palmera
Barrinador de la palmera mascle posat sobre una fulla de palmera S’observen les ales posteriors, ataronjades i molt vistoses Víctor Sarto El barrinador de la palmera Paysandisia archon és un lepidòpter de la família dels càstnids, originari de l’Amèrica del Sud, des d’on fou introduït accidentalment Els adults tenen una envergadura alar d’uns 8 cm mascles i 9-10 cm femelles, amb un subtil dimorfisme sexual Les antenes, en ambdós sexes, són com les de les papallones de dia, acabades en una maça Les ales anteriors són de color oliva fosc, mentre que les posteriors són ataronjades, amb una…
Sargantana de paret
Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…
la Nou de Berguedà
Església romànica de Sant Martí (la Nou de Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n’és el cap, i el poble de Malanyeu L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat C-16 Des del poble de la Nou surten dues carreteres una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26 La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix El territori, força accidentat, puja des de la vall del Llobregat…
Sonella
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi d’Onda (Plana Baixa), a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d’aigua intermitent, que neix a la serra d’Espadà, al N del pic de la Ràpita, dins el terme de l’Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo).
A Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla, d’Artana Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau
coma Sabollera
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil (2 588 m) al de Salòria (2 789 m), entre els quals s’obre el portarró de Sabollera
(2 437 metres d’altitud).
bergantí goleta
Transports
Vaixell de vela, que arborava, a més del bauprès, dos pals o més, dels quals el trinquet era de tres peces, encreuat i amb cofa, i l’altre o els altres eren de dues peces, sense encreuar i amb una botavara i un pic, en cadascun dels quals eren hissades una aurica i una escandalosa.
De formes més fines que el bergantí, aparegué al s XVIII, en la marina de guerra i en la mercant, com una evolució d’aquest, i subsistí mentre perdurà la navegació de vela
Gelor permanent, mig any a les fosques
La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos Tanmateix, els dies d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina