Situació
Mur de ponent del gran recinte de planta poligonal del castell, amb les restes d’un vell matacà.
ECSA - J. Bolòs
El castell és situat a la part alta del turó on s’assenta la població de Mosset, la qual és a 710 m d’altitud a la riba esquerra de la Castellana i és dominada al nord pel pic del Rosselló.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 40’ 14” N - Long. 2° 21’ 2” E.
S’arriba a Mosset per la carretera D-14, tot partint de Prada, després d’haver fet un recorregut d’uns 13 km. Pels carrers del poble ens podem enfilar fins al clos del castell. (PP)
Història
Mosset és mencionat en la documentació des del segle X. Un dels primers esments es troba en la butlla del papa Joan XIII de l’any 968 a favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà, on, entre molts altres béns, se li ratificà la propietat de diversos alous in villa Moseto; anys més tard, el 1011, una butlla del papa Sergi IV, tornava a confirmar a l’esmentada abadia els alous que posseïa al valle Mosset.
Els Mosset.
AFE
Cal remarcar que a partir de la darreria del segle XI sorgí en aquest indret la nissaga dels Mosset (que portaven alternativament els noms d’Arnau i Ademar), que es convertiren en senyors del lloc.
La població del primitiu lloc de Mosset, al voltant de l’església de Sant Julià Vell, fou traslladada a un nou emplaçament, l’actual, a l’indret dit vilar de Corts, a partir del 1175, any en què el rei Alfons I de Catalunya-Aragó atorgà permís a Pere de Domanova, senyor de Rodés, perquè construís, en el lloc que volgués de la vall de Mosset, una fortalesa o castell (“facias forciam in valle de Mosseto, ubicumque et quantumcumque facere volueris, terream et lapideam”), el qual fou bastit precisament al vilar de Corts o actual lloc de Mosset. A la mort de Pere de Domanova, després del 1204, aquest castell fou tingut per la seva filla i hereva Cerdana de Rodés, muller de Guillem de Canet; entre els anys 1190 i 1218, la documentació local recull un reconeixement feudal fet a l’esmentat Guillem de Canet per part d’Ademar de Mosset.
Entre els anys 1214 i 1242 hi ha referència de la confirmació que Nunó Sanç, senyor de Rosselló i de Cerdanya, feu a Ramon de Canet —fill i hereu de Guillem de Canet i Cerdana de Rodés— de la possessió dels castells de Mosset, Rodés i altres.
L’any 1312, Ademar de Mosset reconeixia tenir el castell de Mosset (“eastrum de Mosseto, situm, hedificatum et positum in podio de Curtis”), entre d’altres béns, de mans de Guillem de Canet, el qual alhora li confirmava les propietats i li concedia la possessió de la meitat dels habitants que en endavant s’establissin en el terme del castell de Mosset. Dels documents citats, es pot concloure que els Mosset foren castlans de la fortalesa homònima.
Els Mosset, a partir del segle XII es transmeteren de pares a fills la senyoria del lloc i, posteriorment, l’any 1330 el rei Jaume III de Mallorca concedí a Arnau (IV) de Mosset la creació de la important baronia homònima, centrada en el castell. A la mort d’Arnau (IV) de Mosset, heretà la baronia el seu gendre Arnau de Saga, el qual al seu torn la transmeté a la seva filla Beatriu de Saga, muller de Berenguer d’Oms, baró de Montescot. L’any 1374, els Oms vengueren la baronia a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, el qual la deixà en testament, l’any 1386, a Hug de Santa Pau i de Ribelles; d’aquest darrer llinatge, per enllaç matrimonial, la baronia passà a la nissaga dels Cruïlles, un membre de la qual, dit Galceran, l’any 1563, reconstruí en part la fortalesa de Mosset. Finalment, la baronia passà per herència als Margarit, marquesos d’Aguilar, els quals la conservaren fins a la Revolució Francesa. (PP)
Castell
Actualment, les restes més importants del castell són un gran recinte de planta poligonal que ocupa tot el cim del turó. Aquest clos té una longitud de sud a nord d’uns 45 m; la seva amplada és semblant. A l’extrem nord hi ha un portal gran, actualment sense les dovelles i les pedres dels muntants. A la banda sud-oest del recinte hi ha un altre portalet, obert a les escales de Bonavista. És acabat amb un arc de mig punt i fet amb una pedra més blanca. Al costat d’aquesta poterna, a la banda sud del clos de muralles, ja a l’inici de l’època moderna, es feu un casalot, amb garites als angles, que transformà tot aquest sector meridional. Així mateix, a la cara interior de la muralla del castell i també al mig del clos s’han construït diverses cases, que delimiten l’anomenat Plaçal.
El sector més ben conservat del clos és l’occidental. La muralla, al portal, té un gruix de 130 cm. L’alçada total del mur és d’uns 8 m. Al llarg del sector oest podem distingir, però, unes filades inferiors que semblen més antigues que la resta, que degué ésser afegida arran d’alguna restauració que es feu d’aquest clos de muralles. Aquest mur és aixecat sobre la roca. Les filades inferiors, més antigues, les veiem en una alçada d’uns 3 m i són fetes amb uns carreus més quadrats. Al llarg d’aquesta paret hi ha diverses espitlleres, formades per una llosa que fa de llinda i per dues lloses més, una a cada banda, com a muntant. A la part del mur més refeta, més propera al portal, hi ha alguna espitllera per a arma de foc, fet que demostra la modernitat d’alguna de les transformacions. Al cim de la muralla occidental hi ha restes d’un matacà.
Per a fer la datació d’aquest edifici ens podem ajudar de les fonts documentals. Sembla que cal datar-lo al darrer quart del segle XII. Amb tot, s’hi feren moltes restauracions als segles posteriors. Hi ha una relació estreta entre l’urbanisme de la població de Mosset i el castell. Actualment, un carrer, paral·lel a la muralla occidental i meridional, va del portal de França fins a la font de les Senyores; d’aquest carrer principal surten una sèrie de carrers i carrerons transversals que van cap a la muralla del castell o cap a la part baixa del nucli de població. El poble també restava clos per una muralla i per les parets de les mateixes cases. Al costat nord-oest hom encara veu una torre d’angle d’aquesta muralla del poble. A més d’aquesta torre, visible des de la carretera actual, resta el testimoni d’una altra torre i de quatre portals: el portal d’Avall o de Santa Magdalena, el portal de Comagelada, al camí de Sornià, el portal del Castell i l’esmentat portal de França, d’on sortia el camí del coll de Jau. El primer i el darrer tenen l’arc apuntat; els altres dos tenen l’arc de mig punt. El recinte fortificat del poble segurament no pot ésser d’abans del segle XIV. (JBM-PP)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 661, pàg. 172; Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 94, pàgs. 313-315; Pous, 1974, núm. 70, pàgs. 247-252; Buron, 1989, pàg. 132; Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68.