Resultats de la cerca
Es mostren 92609 resultats
Castell i vila de Llardecans
Art romànic
Les minses restes del castell de Llardecans són a la part més alta del poble, al sector nord-oest, al lloc conegut com el Castell El lloc de Llardecans fou de repoblació tardana i no se’n comencen a tenir referències fins al segle XIII Fou atorgat als Santcliment el 1248 Al segle XVIII pertanyia a la baronia de Maials, que llavors era de la família Bassecourt, comtes de Santa Clara Aquesta família fou el senyor de Llardecans fins al segle XIX La construcció dels dipòsits d’aigua de la població va motivar la destrucció de la major part de les restes del castell Actualment només resta el mur…
Sant Joan d’Arsós (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, ara simple capella, que fou des del segle XII una possessió de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església es troba en una vall al sud-oest de Bula d’Amunt, prop del mas Arsós Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36” N - Long 2° 35’ 46,8” E Des de Bula d’Amunt hom hi arriba per un camí que parteix de la D-618, a prop del cementiri, al nord del poble, i que en 3 km de recorregut porta a l’església Història Ja citada el 1068, com a afrontació del territori de la primitiva església de Serrabona Sanctus Johanes de Arensó , fou donada al priorat de…
Sant Andreu de Bages de Rosselló
Art romànic
Situació Vista de la part de llevant amb l’absis, modificat per un sobre alçament de fortificació i cobert per un arrebossat posterior ECSA - JL Valls L’església de Sant Andreu és situada al centre del poble de Bages de Rosselló, estès al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr, a migdia de Perpinyà Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 24” N - Long 2° 53’ 41,4” E La forma més adient d’arribar a Bages és prendre la carretera N-612 que enllaça Elna amb Tuïr Història El topònim Bages, documentat des del 922 Baias, sota la forma actual Bages des del 981, té l’origen en l’indret que ocupà el poble…
Pere Formiguera i Sala

Pere Formiguera i Sala
© Carles Tortosa
Fotografia
Fotògraf.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, inicià la seva activitat artística el 1969 i feu la primera exposició individual el 1973 Fundador del grup Alabern 1976 amb Manel Esclusa, Rafael Navarro i Joan Fontcuberta, conjuntament amb aquest darrer, el 1983 inicià la sèrie Fauna secreta , que l’any 1988 s’exposà al Museum of Modern Art de Nova York El 1985 realitzà, amb Marta Gili i David Balsells, Infàncies illustres , a partir d’una collecció de fotografies de personatges illustres de la seva infantesa En la seva obra individual, emprà tant el color com el…
Max Cahner i Garcia

Max Cahner i Garcia
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Historiografia
Literatura
Editor, polític i historiador de la literatura.
De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…
, ,
Joan Pere Viladecans

Joan Pere Viladecans
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Autodidacte, exposà el 1967 al Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…
Joaquim Collar i Serra
Militar
Militar i pilot d’aviació.
Fill de Luis Collar Moraza, militar destinat a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, i de la mestra darniuenca Margarida Serra i Capalleras L’any 1921 inicià la seva carrera militar ingressant com a soldat de cavalleria al Regiment de Dragons Numància núm 11, amb seu a Barcelona Aquell mateix any marxà a l’Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, on es llicencià amb el grau d’alferes L’any 1923, a divuit anys, fou destinat al Marroc, on participà en accions de guerra contra les tropes d’Abd el-Krim, en el marc de la guerra del Marroc, i formà part, primer, del Regiment de Caçadors d’Alfons…
Jaume Figueras i Rabert
Cinematografia
Publicista, crític cinematogràfic i exhibidor.
Vida Treballà en una agència de publicitat, fins que el 1962 ingressà a la distribuïdora CB Films com a redactor publicitari a les ordres d’Horacio Sáenz Guerrero, a qui substituí com a cap del departament de publicitat el 1963 càrrec que ocupà fins el 1967 quan abandonà la companyia Com a crític, inicià la seva collaboració a Fotogramas al començament de la dècada del 1960, on continuà el consultori de Mr Belvedere creat el 1958 per Luis G de Blain A Ràdio Barcelona, presentà, amb Mayra Gómez Kemp, l’espai cinematogràfic Mr Belvedere Aquesta breu collaboració constituí el punt d’arrencada…
Pere Felip Monlau i Roca

Pere Felip Monlau i Roca
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Literatura catalana
Medicina
Científic, escriptor i traductor.
Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid, i obtingué el títol de metge el 1833 Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats Dirigí el diari El Vapor 1835-36, i fou desterrat a les Canàries el 1837 Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona 1840-44 —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia, lògica i…
,
neoplatonisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que assolí el desenvolupament màxim als segles II-IV dC.
En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu com més va més…