Situació
Vista de la part de llevant amb l’absis, modificat per un sobre alçament de fortificació i cobert per un arrebossat posterior.
ECSA - J.L. Valls
L’església de Sant Andreu és situada al centre del poble de Bages de Rosselló, estès al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr, a migdia de Perpinyà.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 36’ 24” N - Long. 2° 53’ 41,4” E.
La forma més adient d’arribar a Bages és prendre la carretera N-612 que enllaça Elna amb Tuïr.
Història
El topònim Bages, documentat des del 922 (Baias), sota la forma actual (Bages) des del 981, té l’origen en l’indret que ocupà el poble primitivament i que fins fa poc era envoltat d’estanys, vestigis del golf terciari rossellonès (estany de Bages al nord-oest, de Bajóles al nord-est, etc.).
Fou una senyoria detinguda successivament per les famílies de Bages (Guillem de Bages, 1145; Berenguer de Bages, 1155; Ademar de Bages, 1171), de Llupià (Huguet de Llupià, 1356; Ramón de Llupià, 1395; Gaspar de Llupià, 1420), de Çagarriga (Gaspar de Çagarriga, 1414; Ramón de Çagarriga, 1502), de Taqui (Joan Taqui, 1639; Mariana de Taqui, esposa de Garau d’Om, 1669) i d’Oms (Josep d’Oms de Tord, a favor del qual foren unides i erigides en marquesat, a l’agost del 1767, les senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages).
L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada des del 1093 com a ecclesia S. Andreae de Bagis, quan Estefania donà a la catedral d’Elna un alou situat en aquesta parròquia.
Església
Un aspecte de l’aparell romànic, visible encara en alguns trams de l’edifici.
ECSA - J.L. Valls
Originàriament aquesta església era de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, datable al segle XI. Probablement coberta amb embigat de fusta a l’origen, i coberta al segle XII amb volta de canó llis lleugerament apuntat, suportada per arcades laterals, fou proveïda, al segle XIII o XIV, d’una nau lateral al costat sud, que es comunica amb la nau primitiva per un gran arc de mig punt, aparellat de marbre de Baixàs. Al segle XIV o inici del XV, una capella lateral fou construïda al nord de la nau, probablement destinada a ús funerari, coberta d’encreuament d’ogives i separada de la nau per una bella reixa, una de les poques que resten al Rosselló. Als segles XVI i XVII, dues capelles laterals foren afegides a la nau lateral.
El tram occidental de la nau, per darrere d’un arc de diafragma transformat, fou reconstruït en una època indeterminada. La porta occidental, de mig punt, és també tardana.
A fora, l’absis semicircular presenta una base enterrada, de manera que la finestra, de doble esqueixada, amb fondes solcades visibles dins l’esqueixament, és a uns 80 cm del sòl. La capçalera ha estat posteriorment sobrealçada per raons de fortificació, com ho foren la major part de les esglésies rosselloneses durant els segles XIII i XIV.
El conjunt és, per desgràcia, enterament arrebossat, en detriment del seu aspecte primitiu.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 10-12.