Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
olivó
Agronomia
Fruit de l’olivera borda o ullastre, més petit i menys carnós que l’oliva, no comestible i que no serveix per a extreure’n oli.
farina de peix
Farina de peix
Alimentació
Nutrient constituït per les restes de peixos després d’haver-ne extret l’oli i d’haver-los sotmesos a la mòlta i a l’assecatge.
És emprada com aliment per al bestiar
enranciment
Tecnologia
Oxidació dels greixos naturals de les pells que produeix un principi d’adob a l’oli en els llocs on hi ha l’excés de greix.
La pell resta encartonada de forma irreversible i, així, no s’esponja amb el remull i apareix en blocs encarcarats i aspres
mallal
Física
Mesura de capacitat per a líquids (oli, vi, llet, etc.), pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons i equivalent a 15,48 l.
torre de Noguers
Hostal
Antic hostal i molí d’oli del municipi de Balaguer (Noguera), al límit amb el de Castelló de Farfanya, a la carretera de Tàrrega a Montsó.
bàlsam d’Opodeldoch
Farmàcia
Preparat galènic antic, obtingut dissolent sabó d’oli d’oliva en alcohol de 80° i afegint-hi càmfora, amoníac i essència de farigola i de romaní.
És anomenat també liniment de sabó camforat , i és emprat en friccions i com a antiespasmòdic i calmant
ensaïmada
Ensaïmada i sobrassada, productes típics de l'illa de Mallorca
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pasta feta amb flor de farina, llevat, ou i sucre, cuita amb saïm o amb oli, rodona, formada per un cordó de pasta retort en espiral.
Originària de Mallorca, n'hi ha de grans dimensions uns 50 cm de diàmetre i de petites, amb cabell d’àngel o sense, alguns cops amb sobrassada o carbassat Ha estat adoptada arreu dels Països Catalans Hom n'exporta grans quantitats de Mallorca a la península Ibèrica
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…
Sant Martí de Riucorb
Sant Martí de Maldà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els altiplans calcaris de la comarca…
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…