Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
fura
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
Habita en els fons de roca i de prades de Posidonia de la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
a la planxa
Alimentació
Dit de la carn o peix cuits sobre la planxa de les cuines de ferro o sobre un tros de planxa de ferro posada sobre el foc de la cuina, untada d’oli o de llard.
pixota blanca
Pixota blanca
Etrusko25 (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ofídids, de 23 cm, que és de cos anguil·liforme, amb una única aleta, llarga i prima, i de color argentat, més fosc a les parts superiors.
Habita als fons amb vegetació, prop de la costa, a l’Atlàntic oriental i la Mediterrània
espet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, que ateny un metre de llargada, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes, la mandíbula inferior clarament prògnata i l’aleta caudal molt escotada.
És de costums pelàgics, habita en petits grups i és depredador ràpid i de gran velocitat És l’única espècie representant de la barracuda que habita a la Mediterrània
Els lampridiformes
Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions tots fan més d’un metre de longitud i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors Domènec Lloris Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la majoria de casos…
La vida als rius i els llacs de les selves temperades
Les aigües continentals al domini de les selves temperades La gran fragmentació geogràfica del bioma fa que les condicions de les seves aigües continentals siguin molt variades Cap riu important no té la totalitat de la seva conca dins el domini del bioma, encara que tres dels rius més grans del món, el Iang-Tsé, el Mississipí i el Paranà, n’hi tenen una part significativa Tampoc no conté un gran nombre de llacs, i els que s’hi troben no són gaire grans sí que és cert, però, que entre els llacs del bioma n’hi ha d’origen glacial, càrstic, tectònic, volcànic i condició natural, recrescut,…
seitó
Seitons frescos per vendre
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes
, de la família dels engràulids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el dors verd blavós i els flancs argentats, el musell prominent, amb petites dents, i sense línia lateral.
Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra És…
tzatziki
Gastronomia
Preparació culinària feta amb iogurt, cogombre, all, anet i, ocasionalment, menta o llimona, que se serveix com a entrant o com a acompanyament per a amanides o per a plats de carn o peix, típica de Grècia.
llopet de riu
Llopet de riu
David Perez (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de riu teleosti, de la família dels cobítids, cipriniforme, d’uns 10 a 12 cm de llargada, de color groguenc, cos comprimit, aletes petites i quatre parells de petites barbetes, que habita en aigües dolces tranquil·les.