Resultats de la cerca

El 1879 s’inicià amb Tomàs Moragas, a Barcelona, i el 1880 fundà, amb Joan Vila i Ramon Quer, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell En 1880-83 participà en les exposicions del Cercle Artístic d’Olot i rebé de ple la influència de Vayreda Malgrat el seu talent, el 1888 hagué d’abandonar la pintura per a fer-se càrrec de la fàbrica familiar, cosa que no li impedí, però, d’aconsellar i encoratjar pintors sabadellencs de renom AVila Arrufat, AEstruch i MBurguès, entre d’altres

Figuratiu i dotat d’un gran domini del dibuix, conreà la figura especialment el nu al carbó i la natura morta Féu nombroses exposicions, que la crítica remarcà favorablement, i la seva obra fou adquirida per colleccionistes d’arreu del món Retratà personalitats com ara Enric Borràs, Eugeni II, de l’antiga dinastia Làscaris Comnè de Grècia i Bizanci, Pau Casals i Picasso El 1991 fou fundada la Pinacoteca Lluís Gallart, inclosa dins del Museu-Arxiu de Calella, que conté més de mil obres seves La resta és repartida en museus i en colleccions a Zuric, Ginebra, Munic, Estocolm, Nova York i altres…

Cursà els seus primers estudis per correspondència Institut Perramón de Barcelona i amb el mestre Ricardo Cerveto de Tortosa El 1960, a l’edat de setze anys assoleix un primer premi de dibuix, medalla d’argent del Cercle Artístic de Tortosa Alhora que dues obres seves primerenques són seleccionades en el concurs Nacional de Dibuix i Pintura Casino Amposta L’any 1963 ingressa a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Ha participat en nombroses exposicions individuals i collectives, a Barcelona, Guadalajara, Girona, Tarragona, Tortosa, Salou, Ulldecona, Tossa de Mar, Reus, etc Collaborà a l’Expo-92

Estudià a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, a Tortosa, i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, però la seva formació és també en bona part autodidàctica Ha anat completant el seu univers amb constants viatges i exposicions arreu d’Europa Creador d’una obra molt particular i personal, el seu estil ha evolucionat des del tractament més acadèmic dels paisatges i els valors plàstics evocadors de la realitat fins a la geometria de les masses, de tons severs, amb valors escultòrics, que l’entronquen amb la tradició geomètrica de l’avantguarda europea del primer terç del segle…

Treballà al taller dels artistes Mari Chordà i Niebla En la dècada dels seixanta del segle XX féu les primeres exposicions a Amposta L’any 1973 quedà finalista de la Biennal de Terrassa, i el 1976 participà en la II Biennal de Pontevedra Participà al Congrès de Cultura Catalana 1977 amb una exposició individual en homenatge a Rafael Alberti Aquest mateix any edità una carpeta de dibuixos i els poemes de Zoraida Burgos Participà en el premi Joan Miró en diverses edicions L’any 1984 fou seleccionat per la Fundació Miró per a una exposició al Japó El seu art, influenciat inicialment per certs…

De molt jove es traslladà a Barcelona on estudià a la Llotja Treballà als Estudis Orphea en la realització de decorats cinematogràfics, juntament amb Ramon Martí, Salvador Ortiga i Antoni Clavé La seva primera exposició individual tingué lloc el 1936 a la sala Barcino de Barcelona Posteriorment exposà a les Galeries Laietanes 1939 i a La Pinacoteca 1940, 1941, 1942, 1944, 1948, 1950, 1951 i 1952, entre d’altres Participà en el primer Saló d’Independents 1936, en el Saló de Tardor 1938 i en l’Exposició Nacional celebrada a Barcelona 1942 L’any 1976 es celebrà una exposició antològica al Reial…

Féu estudis artístics a l’acadèmia Baixas, al taller de Ramon Sanvisens i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S'establí el 1966 a Sant Esteve d’en Bas Garrotxa i installà el seu estudi La seva primera exposició individual tingué lloc el 1953 a Barcelona La seva obra, olis i aquarelles, se centra en paisatges garrotxins i en marines, de caràcter bucòlic

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…