Resultats de la cerca
Es mostren 1775 resultats
Matteo Manuguerra
Música
Baríton francès.
Installat a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial, ingressà tardanament -a trenta-cinc anys- al Conservatori de Buenos Aires per estudiar el repertori de tenor El 1963 tornà a França, on estudià el repertori per a baríton Fou membre de l’Òpera de Lió abans de debutar a l’Òpera de París 1966, on destacà en els grans papers de baríton, especialment d’òperes de Ch Gounod, G Verdi, G Donizetti i Ch Bizet La seva carrera internacional el dugué als Estats Units -Seattle 1968, Nova York a partir del 1971-, a Itàlia -Nàpols 1989- i a l’Estat espanyol Es presentà en diverses ocasions al Gran…
Pau Vidal
Música
Baríton català.
Es formà a l’orfeó de la seva vila natal i, installat a Barcelona, debutà al Teatre Tívoli amb Un ballo in maschera 1936 Posteriorment viatjà amb la companyia de J Sabater arreu d’Espanya i en 1940-42 actuà amb èxit al Gran Teatre del Liceu El 1944 es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires i l’any següent ho feu a Rio de Janeiro De retorn a Catalunya, cantà assíduament al Liceu i el 1949 emprengué una gira per Itàlia que el dugué a Palerm, Como, Caltanissetta, Roma i Milà La temporada 1960-61 estrenà al Liceu Cabeza de dragón R Lamote de Grignon i un any més tard cantà a Bilbao Amaya J…
Ruth Hesse
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià a Hamburg i Milà, i el 1958 debutà a Lübeck Entre el 1962 i el 1988 cantà a la Deutsche Oper de Berlín, i parallelament actuà en altres teatres i festivals, als quals era convidada assíduament Així, per exemple, actuà a Bayreuth 1963-65, a l’Òpera de Viena 1965-88 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-95 El 1969 interpretà al Covent Garden de Londres La dona sense ombra , de R Strauss, actuació que repetí a Salzburg 1974, San Francisco 1976 i Buenos Aires 1979 El seu repertori, lligat als papers de mezzosoprano dramàtica, incloïa òperes de G Bizet Carmen , R…
Margarete Matzenauer
Música
Contralt d’origen germànic naturalitzada nord-americana.
Animada per l’ambient musical de la seva família, estudià a Graz, Berlín i Munic El 1901 debutà com a Puck Obéron a Estrasburg, on romangué fins el 1904 Entre el 1905 i el 1911 actuà amb èxit a Munic, i aquest darrer any fou Amneris Aïda al Metropolitan de Nova York, d’on esdevingué una de les estrelles más celebrades fins el 1930 El mateix 1911 participà en el Festival de Bayreuth i l’any següent es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires El 1914 actuà al Covent Garden de Londres i als Camps Elisis de París Interpretà papers per a soprano dramàtica d’òperes de G Verdi i R Wagner i també…
Cristina Fernández Cubas
literatura castellana
Escriptora en castellà.
Estudià dret i periodisme, professió que ha exercit des de molt jove Resident en diverses ciutats el Caire, Lima, Buenos Aires, París, Berlín, ha destacat en el gènere de la narrativa curta El 1980 publicà el seu primer recull, Mi hermana Elba , al qual seguiren Los altillos de Brumal 1983, Cris y Cros 1988, El ángulo del horror 1990, Con Ágatha en Estambul 1994, Parientes pobres del diablo 2006, el recopilatori Todos los cuentos 2008, premi Ciutat de Barcelona i La habitación de Nona 2015, premi de la Crítica 2015 i Nacional de narrativa 2016 És també autora de novelles El año de Gracia ,…
Antonino Votto
Música
Director d’orquestra italià.
Es formà musicalment al Conservatori de Nàpols, amb C De Nardis i A Longo, i posteriorment perfeccionà el piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1919 debutà com a pianista a Trieste i començà una brillant carrera com a intèrpret solista, que compaginà amb l’ensenyament del piano en aquella ciutat 1919-21 Del 1921 al 1923 fou director assistent d’Héctor Panizza al Teatro Colón de Buenos Aires i d’Arturo Toscanini a la Scala de Milà, teatre on es presentà com a director el 1923 En 1941-67 fou catedràtic de direcció d’orquestra al Conservatori de Milà A partir del 1948 dirigí sobretot a…
Ferdinand Leitner
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín, amb F Schreker i J Prüer Inicià la seva trajectòria professional com a pianista acompanyant i el 1935 es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra Aquell mateix any, F Busch el prengué com a director assistent al Festival de Glyndebourne El 1943 debutà oficialment com a director al Nollendorf Platz Theater de Berlín Posteriorment dirigí a les òperes d’Hamburg 1945-46, Munic 1946-47, Stuttgart 194769, Buenos Aires a partir del 1956, Chicago 1969-88 i Zuric 1969-84 Treballà amb importants directors d’escena com W Wagner o P Sellars i dirigí…
Francesc Pagès i Serratosa
Escultura
Escultor.
Format a Llotja i amb Jeroni Suñol Presentà un Pacientíssim Job a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891 presentà Madona de Ripoll , a la del 1896 Sant Lluís Gonzaga i a la del 1898, dos retrats Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo És autor d’escultures públiques a Barcelona, com la d’ Alonso Martínez i l’allegoria del Ferrocarril , a la façana del palau de justícia, una Allegoria, a la cascada del parc de la Ciutadella i l’estàtua…
Mauritània 2018
Estat
El 21 de setembre, el president Mohamed Ould Abdel Aziz va descartar modificar la Constitució per a poder-se presentar a un tercer mandat L’any 2018 es van celebrar eleccions parlamentàries sense que es produïssin grans canvis el partit del president va quedar primer, i fins i tot va augmentar els escons, mentre que els islamistes de Tewassoul es van consolidar com a principal força d’oposició parlamentària Tots els temes vinculats a l’erradicació de l’esclavatge van tenir gran repercussió durant l’any amb diverses sentències condemnatòries per pràctiques i actituds esclavistes, però amb una…
Albert Junyent i Quinquer
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor, fill de Sebastià Junyent i deixeble del seu oncle Oleguer.
Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre, a París fou deixeble d’Amédée Ozenfant A Barcelona 1927 collaborà en la decoració de l’exposició del 1929 Fou corresponsal a París 1930 de Mirador i L’Instant Capità republicà, el 1939 s’exilià a Veneçuela, on fou professor de belles arts i escenògraf Recorregué Amèrica, i s’installà a París el 1955 Exposà sol des del 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot Collaborà en periòdics americans i francesos Publicà Mallorca —amb el seu oncle— 1927 i llibres sobre…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina