Resultats de la cerca

Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem, existent ja al s XIV El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb…

Els mitgers, que treballaven a mà, esdevingueren des del segle XVII els membres més importants del gremi de barreters d’agulla barreter d’agulla A Barcelona, s’uniren a aquest gremi, en 1745-49, els fabricants de mitges de seda al teler mitger de teler , que fins aleshores l’havien exercit de forma extragremial A València —on l’antic gremi de barreters havia desaparegut— els mitgers crearen, en 1770-74, un collegi, que inclogué també els mitgers de teler sota el fur de la Junta de Comerç Tanmateix, les crítiques de la Societat Econòmica contribuïren a la llibertat de fabricació, que…

N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís Navarro, Miquel…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exerceix des del 1966 Ha estat diputat de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona en els períodes 1970-75 i 1978-83 El 1975 fou elegit membre de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari entre 1977-83 El 1992 en fou elegit president Ha estat també professor de dret processal i de dret civil a la Universitat de Barcelona i a l’Estudi General de Lleida fins al curs 1983-84 És membre del comitè de redacció de la Revista Jurídica de Catalunya des del 1969 i tingué una participació…

Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que sembla, en l’…

Jesuïta 1746, ensenyà als collegis de Cordelles 1760 i de Betlem Barcelona El 1764 marxà a Cervera, com a professor de filosofia al Collegi de Sant Bernat i el 1766 era catedràtic de filosofia suarista de la Universitat, on establí amistat amb Josep Finestres i Llucià Gallissà Exiliat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia, i hi publicà nombroses obres, principalment de dret canònic, en llatí i en italià Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae…

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El 1804 ensenyava…

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris 1958 i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola 1966-68 i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Collegi d’Advocats de Barcelona 1976-80, entre altres institucions Escriví sobre els drets humans Drets humans i constitució espanyola , 1990 i el dret interplanetari L’home i el dret en l’espai còsmic , 1967, temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el pseudònim de…

Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem…