Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
porfíria
Patologia humana
Denominació genèrica d’un conjunt de malalties, generalment hereditàries, que són conseqüència de trastorns del metabolisme de les porfirines.
Clínicament es manifesten per simptomatologia cutània, abdominal i neurològica i, bioquímicament, per un augment de formació, d’acumulació i d’excreció de porfirina o de substàncies precursores d’aquesta Segons l’òrgan en el qual és localitzat el trastorn, hom les classifica en eritropoètiques i hepàtiques Entre les primeres hi ha la porfíria eritropoètica congènita, rara però greu, amb fotosensibilitat intensa i hemòlisi la protoporfíria eritropoètica, de bon pronòstic i la coproporfíria eritropoètica, rara però de bon pronòstic Entre les porfíries hepàtiques destaquen la…
zwitterió
Química
Denominació genèrica dels composts d’estructura betaínica, que presenten càrregues positives i negatives simultàniament ionitzades, com els aminoàcids lliures.
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
txerquès | txerquessa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Denominació (procedent del turc) amb què hom coneix també els adiguesos, coneguts, a més, amb el nom de circassians.
De fet, hom distingeix el txerkès superior o kabardí i el txerkès inferior o adigué El territori d’aquesta població correspon a l’antiga regió de Circàssia i comprèn, doncs, l' oblast’ del Karatxais i dels Txerkessos, la República d'Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars La llengua pertany al grup nord-occidental de les llengües caucàsiques, o llengües abkhazoadigués
sultama
Química
Denominació genèrica de les sulfonamides cícliques, de fórmula general
, que poden ésser considerades com a anàlogues de les lactames.
Hom les pot obtenir per deshidratació d’àcids alquil o arilaminosulfònics
mescla sulfonítrica
Química
Denominació genèrica de les mescles de l’àcid sulfúric i l’àcid nítric, emprades com a agents nitrants (nitració).
La més usual conté un 36% d’àcid nítric i un 61% d’àcid sulfúric
sulfonamida
Química
Denominació genèrica de les amides dels àcids sulfònics, de fórmula general R 1
-SO 2
NR 2
R 3
.
Hom obté per tractament d’un clorur de sulfonil amb amoníac o amb una amina primària o secundària Les sulfonamides aromàtiques són sòlids cristalins que tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven D’altra banda, la reacció d’obtenció de les sulfonamides té també aplicació en anàlisi química per a la diferenciació dels tres tipus d’amina primària, secundària i terciària, i constitueix l’anomenat assaig de Hinsberg D’entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l’àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes com a sulfamides , les quals presenten una…
semicarbazona
Química
Denominació genèrica de diversos composts d’estructura general
que hom obté per tractament d’aldehids i cetones amb semicarbazida.
La preparació de semicarbazones, en formar estructures cristallines ben definides, tingué aplicació en l’aïllament i la identificació d’aldehids i cetones, en particular quan aquests grups funcionals es trobaven en substàncies d’origen natural
quelat
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos cíclics que resulten de la interacció de lligands bidentats o multidentats amb cations metàl·lics (quelació).
Els quelats contenen formalment un sistema heterocíclic en el qual un ió metàllic es troba unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàllics pertanyents a una mateixa molècula Els quelats presenten algunes propietats característiques, com ara volatilitat, solubilitat baixa en dissolvents polars i elevada en els apolars, i també una notable estabilitat tèrmica i, en molts casos, inèrcia química
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina