Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
George Bernard Shaw
Música
Escriptor irlandès.
Tingué una sòlida educació musical, i en la seva joventut considerà la possibilitat de professionalitzar-se com a baríton Del 1876 al 1894 exercí la crítica musical en diverses publicacions Els seus articles mordaços, directes i analítics li reportaren enemics i partidaris Fou el principal defensor de R Wagner a la Gran Bretanya, i en difongué la causa amb l’assaig The Perfect Wagnerite 1898, on feia una interpretació heterodoxa de L’anell del Nibelung Fou a més un gran admirador de G Verdi, descobrí i encoratjà E Elgar i defensà A Schönberg Emprà també la música en la seva obra literària,…
Marco Antonio Cavazzoni
Música
Compositor italià.
Molt probablement es formà a la capella de Sant Petroni, i fins el 1512 estigué al servei d’Eleonora Gonzaga, duquessa d’Urbino Cap al 1517 ingressà com a cantor a la capella de Sant Marc de Venècia, activitat que exercí fins els seus darrers dies, tot i que visità nombroses corts italianes i feu estades en altres capelles Pel que sembla, en aquesta mateixa època, entre el 1517 i el 1524, serví Francesco Comaro, a qui dedicà el seu Recherchari, Motetti, Canzoni Libro Primo Venècia, 1523, obra que conté dos ricercari seguits cadascun d’un motet i quatre cançons El 1520 era a Roma al servei del…
Proves de detecció de partícules microbianes
Patologia humana
Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa Això no…
Josep Maria Farràs
Música
Trompetista de jazz català.
Es formà en el marc del Club de Jazz d’Amics de les Arts i a les Joventuts Musicals de la seva ciutat natal A partir del 1959 s’integrà en els grups The Blue Angels i Modern Jazz Quintet i Sextet, entre d’altres El 1972 obtingué el premi al millor solista al concurs de grups no professionals del Donostiako Jazzaldia Durant els anys setanta collaborà amb solistes importants, com ara Pony Poindexter, amb qui gravà Pony Poindexter a Barcelona 1972, Slide Hampton, Johnny Griffin i Tete Montoliu Enregistrà també algun tema per al disc Jam-Session al natural 1974 Els anys vuitanta formà la Jai Jazz…
Cursa Barcelona-Madrid
Automobilisme
Competició automobilística que es disputà diverses vegades entre els anys 1916 i 1964 i que unia les ciutats de Barcelona i Madrid.
A l’inici de l’automoció a Catalunya, hi hagueren diversos intents de cobrir el trajecte Barcelona-Madrid amb el menor temps possible, encara que moltes d’aquestes temptatives no foren homologades i la prova no es considerà mai una cursa pròpiament dita El primer intent oficial del qual es té constància fou el que organitzà el Reial Moto Club de Catalunya al juny del 1916, que constava del recorregut d’anada i tornada a Madrid des de Barcelona Hi hagueren divuit participants i el guanyador fou Lluís Armangué David, que emprà un temps de 2828,24 h Després d’aquest intent se’n feren molts…
Manuel Viola
Pintura
Literatura
Pseudònim del pintor i poeta José Viola Gamón.
Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en la revista La…
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…
consort
Música
A l’Anglaterra del segles XVI i XVII, conjunt instrumental relativament reduït de no més de set o vuit intèrprets.
Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R Parsons o W Byrd…
Gaetano Donizetti
Gaetano Donizetti, quadre de Giovanni Carnovali Il Piccio
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
Fou deixeble i amic de J Simon Mayr després estudià a Bolonya Admirador de Rossini, es dedicà a l’òpera El seu primer èxit fou Enrico di Borgogna 1818, però assolí la fama amb Anna Bolena 1830 Sollicitadíssim per haver-se retirat Rossini i per la mort de Bellini 1835, la seva obra traeix un treball precipitat, però l’escriptura vocal és d’una gran bellesa melòdica Conreà un estil pròxim a l’òpera bufa rossiniana, com a L’elisir d’amore 1832 i a Don Pasquale 1843, i un altre de típicament romàntic, amb temes històrics i novellescs, on emprà tots els recursos del bel canto , com a Lucrezia…
tema amb variacions
Música
Forma de variació que consisteix en la presentació d’un tema, generalment simple i de tempo lent, seguit d’una sèrie -en nombre variable- de variacions seves.
S’imposà a partir del Classicisme i continuà essent molt popular durant el Romanticisme Tant el tema com les seves variacions acostumaven a tenir forma binària, és a dir, en dues seccions separades per una barra de repetició tal com es feia en l' aria variata Era tradició també numerar cadascuna de les variacions i presentar-les com a unitats tancades -a diferència d’altres formes de variació com el double o la xacona-, tot i ser peces dependents les unes de les altres i haver de ser interpretades sense interrupció en l’ordre establert Sovint -especialment en el Romanticisme-, la darrera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina