Resultats de la cerca

Esclau de raça negra llibert, participà en les revoltes dels negres dominicans, lluità contra els francesos i collaborà amb Jean-Jacques Dessalines A la mort d’aquest es proclamà president d’Haití del Nord 1807 i rei el 1811 Influït per les teories del despotisme illustrat, intentà desenvolupar l’economia del país i obligà els pagesos a treballar sota disciplina militar en obres de l’estat Revoltada la població, Enric se suïcidà La seva figura ha estat tema en la literatura llatinoamericana El siglo de las luces , de Carpentier

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista

Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre

Algunes recerques posteriors, però, indiquen que el seu nom autèntic és Dolors Vega Masana Treballà com a minyona i costurera, i la pèrdua de la seva filla la trastocà Veïna del carrer de la Cadena, la seva aparença estrafolària passejant pels carrers de la ciutat la féu molt coneguda durant tres dècades entre els barcelonins En el decenni de 1920 se li dedicaren cançons i comèdies, i en sorgí la dita “ets més coneguda que la Monyos” Hi ha una figura seva al Museu de Cera de Barcelona

El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fill de cosacs rics, fou un guerrer al servei del tsar Home amb qualitats d’organitzador i d’estrateg, dirigí la rebellió dels cosacs i camperols 1660-70 L’aixecament s’estengué per grans extensions de Rússia i cresqueren el seu prestigi i el seu poder Fou temut pels governants i estimat pel poble i pels rebels Ofegada la rebellió, fou delatat per alguns cosacs rics Portat a Moscou, morí esquarterat Figura popular, passà a formar part del folklore rus com a símbol de la llibertat i de la lluita del poble contra l’opressió

L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

Situació Notable portalada de l’església i finestra del mur de ponent, remarcables pel seu treball escultòric, actualment traslladades a l’església de Santa Maria del Pui Tolba ECSA - JA Adell Les ruïnes d’aquesta església són al recinte del castell de Falç Mapa 32-12 289 Situació 31TBG985640 Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat a la monografia anterior JAA Història Aquesta església fou una de les més importants del país Als documents és qualificada d’abadia, car s’hi establí una comunitat de clergues regulars regida per un abat, però segons sembla sense continuïtat L’aspecte…

Situació Absis sobreaixecat d’aquesta església, enriquit amb una filada d’arcuacions cegues amb permòdols esculturats ECSA - J A Adell L’església de Sant Pere és al costat de la casa d’Aurós, a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH487226 Història El lloc d’Aurós, actualment reduït a una única casa, havia gaudit, a la primera meitat del segle XIX, de jurisdicció pròpia, i la seva església, dedicada a sant Pere, havia arribat a tenir categoria parroquial La vila d’Aurós, de la qual no es tenen notícies documentals directes, formava part de…

La majoria d’estudiosos que han tractat el període modernista han coincidit a afirmar que, en el camp de l’escultura, Josep Llimona i Bruguera Barcelona, 1864-1934 fou, sens dubte, la figura més important del moment Per bé que la singularitat de la seva obra no és comparable a la produïda per Antoni Gaudí, personatge genial i màxim representant de l’arquitectura europea coetània, dins el corrent renovador del Modernisme Llimona va ser l’únic escultor que trencà motlles, mostrà capacitat per assimilar amb personalitat les noves tendències europees i superà amb encert el realisme detallista,…