Situació
Notable portalada de l’església i finestra del mur de ponent, remarcables pel seu treball escultòric, actualment traslladades a l’església de Santa Maria del Pui (Tolba).
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes d’aquesta església són al recinte del castell de Falç.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG985640.
Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat a la monografia anterior. (JAA)
Història
Aquesta església fou una de les més importants del país. Als documents és qualificada d’abadia, car s’hi establí una comunitat de clergues regulars regida per un abat, però segons sembla sense continuïtat. L’aspecte monumental que tingué l’església és un reflex de la seva primitiva puixança, que comptà sens dubte amb el mecenatge dels castlans, els senyors de Falç-Siscar. L’església de Falç patí, però, des del final del segle XI, la competència de Sant Vicenç de Roda, que comportà a mitjà termini la segregació de bona part del terme parroquial a favor de la nova església de Tolba. Després del 1080, Santa Maria de Tolba restà abandonada i ocupada per l’abat de Falç. Vers el 1100 el prior Gonçal de Roda manà a Sunyer, abat de Falç, i als altres clergues que retornessin a la canònica de Roda l’església de Tolba. Després del 1130 la posició dels canonges de Roda esdevingué hegemònica, puix que Santa Maria de Tolba va aconseguir les prerrogatives parroquials i, fins i tot, el bisbe Pere Guillem de Roda-Barbastre els va concedir tots els drets episcopals que tenia a l’església de Falç, excepte la cena i la preguera. L’any 1161 Guillem Pere de Roda-Lleida jutjà el litigi establert entre l’abat Ramon de Sant Just i Sant Pastor de Falç i el capítol de Sant Vicenç de Roda per les rendes parroquials. El bisbe de Lleida subordinà l’església de Falç al prior de Roda i aleshores es creà una canongia a l’església de les Segarres vinculada a la catedral de Roda, fins que hi fou nomenat un coadjutor dependent de Tolba (1289). D’aquesta manera l’església de Falç restà reduïda al seu terme més estricte, cada vegada més despoblat. De fet, la col·lecta de la dècima de l’any 1279 només consigna, dins l’ardiaconat de Ribagorça, Joan Andreu com a porcioner de Falç, benefici que era taxat en 4 sous jaquesos i 2 diners.
P. Madoz, a mitjan segle XIX, parla encara de la magnífica església bastida a Falç. L’infatigable viatger J. Villanueva encara la va veure en peu i en feu una descripció força interessant: “la iglesia de Falç es uno de los edificios más respetables por su antigüedad y por el bello gusto de su construcción. Causa maravilla que en la altura y aspereza de aquel monte se construyese en el siglo X, que por tal la tengo, un templo cuya bóveda es la vergüenza de la moderna arquitectura. Es toda de piedra sillar, de medio punto, pero con tal gracia en su arranque y tan discreta proporción que contenta al par los edificios romanos. Y aún se tendría por tal si no fuera por los adornos y grecas caprichosas que pusieron en los capiteles, que aunque son de lo mejor de aquellos tiempos, prueban a tiro de ballesta la época que dije de este edificio”. Explica també el projecte de traslladar-la a Tolba. Després que el rector de Tolba s’emportés els elements més interessants a Santa Maria del Pui (o de Tolba), se n’aprofitaren els carreus per a bastir les construccions de la vora, de manera que avui l’edifici resta completament arruïnat. (JBP)
Església
Era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada per un absis també semicircular. De l’absis només es conserven molt malmesos els murs perimetrals, especialment als costats de migdia i de ponent.
Finestra que corona la portada de l’església, amb arcs en degradació sustentats per columnes amb capitells esculpits.
ECSA - J.A. Adell
La façana de ponent és l’element més vistent; hi destaca l’esvoranc provocat pel trasllat de la seva portada a l’església de Santa Maria del Pui, a Tolba. Tot i el seu estat ruïnós conserva prou elements per a poder refer la composició d’aquesta façana, que era centrada per la finestra i la portada, possiblement resolta amb un cos sortint, com s’ha fet en el seu remuntatge a Tolba. Als angles hi ha dos ressalts, de poc relleu, que emmarquen una decoració formada per un fris d’arcuacions treballades en carreus, amb timpans massissos. Aquesta decoració es completa amb un fris en dent de serra, que devia anar relacionat amb el fris del mateix tipus que corona el cos de la portada.
Tot i que la solució del cos sortint per a la portada no és segura, la presència d’una aresta ben definida als paraments del seu emplaçament fa que aquesta sigui la solució més raonable. Alhora, és la que donaria una resolució més bona al sistema ornamental de la façana.
L’aparell, com a la portada ara traslladada de Tolba, és de carreus ben tallats però molt erosionats, que li donen un aspecte rústec. Tanmateix, no amaga la seva clara adscripció a la plenitud del segle XII, dins una línia ornamental molt elaborada que fa pensar en les formulacions presents a la catedral d’Urgell. (JAA)
Portada
Planta, alçat i secció, a escala 1:50, de la portada d’aquesta església.
J.A. Adell
Com s’acaba de dir, l’actual façana de ponent de la parròquia de Tolba és en realitat el resultat del trasllat de la façana de ponent de l’antiga parròquia de Falç. Villanueva va visitar l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç quan la portada encara era al seu lloc originari (Villanueva, 1851, vol. XV, pàgs. 128-130). Una petita mostra del meticulós trasllat és la numeració que es pot veure a les dovelles de la portada.
La façana actual de la parroquial de Tolba s’articula en tres cossos; el cos superior és format per tres arcades tapiades, de factura no romànica, el mitjà és format per una finestra de profunda esbiaixada i l’inferior és la portada pròpiament dita. En un i altre cos es concentra la major part de l’escultura, però, a més, a banda i banda del cos sobresortint on s’obre la portada hi ha dues figures en relleu acoblades als carreus. Per sobre d’aquestes figures hi ha un seguit de mènsules —aparentment disposades en lloc no originari— que devien sustentar alguna estructura de cobriment.
Cornisa i mènsules que coronen la porta d’accés, amb un relleu a cada banda corresponent a animals que devoren éssers humans.
ECSA - C. Liarás
Arc extern de la portada, decorat amb relleus de petites dimensions a base de rostres humans i animals o figures geomètriques, i personatge força malmès corresponent a una sirena de doble cua.
ECSA - C. Liarás
La portada és formada per dues arquivoltes acabades en bossell, entre les quals s’intercala un arc de perfil en bitllets. Tot el perímetre de l’arc exterior, amb perfil en nacel·la, és decorat per relleus que representen caps zoomòrfics, figures senceres d’animals o simples esferes. Cadascuna de les dovelles és ocupada en el seu perfil per un cap diminut. A les dues dovelles del costat esquerre més properes a la clau es poden diferenciar un ocell i un cap de bou respectivament; al costat dret hi ha un altre cap zoomòrfic i una altra figura d’ocell amb les ales esteses igual que l’anterior, i una altra que mostra una roseta de quatre pètals. En altres dovelles hi ha rostres humans esculpits seguint l’estructura longitudinal del perfil de l’arc.
Al perfil en nacel·la dels dos brancals tornen a aparèixer els mateixos motius dels rostres o caps humans, a excepció d’un a l’extrem superior del brancal dret, que figura la imatge d’un animal engolint una altra figura.
Brancals esquerre i dret de la portada, amb columnes de capitells esculpits.
ECSA - C. Liarás
Escultures corresponents a la línia d’impostes i als capitells, on predomina la figura animal i la humana, de vegades en lluita.
ECSA - C. Liarás
Respecte a la figuració dels capitells, començant pel costat esquerre, al primer s’ha representat, a la cara exterior, la figura d’un quadrúpede, a la interior un gran ocell sense cap; a sobre d’aquestes figures s’han representat dos rostres humans que semblen sortir d’entre vegetals. El capitell següent s’estructura igualment en dos nivells. En el nivell superior podem encara distingir les mateixes fulles vegetals disposades com en el capitell anterior; en un segon nivell, entre les fulles que es cargolen a les arestes del capitell, es distingeix un rostre humà; al nivell inferior tan sols s’aprecien fulles. Com a coronament del brancal esquerre, a la cara interna apareix la figura d’un quadrúpede proveït de grapes i mostrant les dents.
A la banda dreta de la portada i seguint l’ordre descriptiu de fora a dins, hi ha un capitell en el qual s’ha representat la doble figura d’un quadrúpede (lleó) amb un sol cap que compositivament ocupa l’aresta del tambor; sobre aquesta imatge, a un nivell compositiu superior tornen a aparèixer fulles semblants a les descrites al costat esquerre. El capitell següent és ocupat per la figura d’un àngel a la seva cara interna i la d’un quadrúpede a l’externa; per sobre d’aquest torna a figurar-se un rostre humà. A la part superior del brancal hi ha la figura d’un cap monstruós atrapant amb les dents una figura humana.
Per sobre dels capitells s’articulen els cimacis, ornats amb roleus que inscriuen fulles trilobades en còncau i amb realçament, a excepció dels dos primers (a banda i banda), en els quals figuren tan sols fulles entrellaçades.
La imposta de la banda esquerra és decorada per una sèrie de palmetes. A la imposta dreta apareix un triple motiu d’estrella de sis puntes inscrita en un cercle.
Sota el ràfec del cos sobresortint de la portada, als marges dret i esquerre, s’han representat dues figures que recorden el cos d’un quadrúpede (un lleó, o un gos); el de l’esquerra agafa amb les potes un cos humà vestit amb una rica indumentària, al qual mossega el cap; a la dreta també hi ha representat un quadrúpede devorador d’un cos, informe a causa de la conservació de la pedra.
Per sobre dels alts relleus descrits apareix un ràfec decorat amb creus patents en baix relleu.
Justament per sota d’aquest ràfec s’han conservat tres mènsules, l’emplaçament actual de les quals pot ser que no es correspongui amb l’original. Una d’aquestes mènsules ens mostra un rostre humà del mateix tipus que figura a les arquivoltes i als brancals; una altra (situada a l’esquerra de l’espectador) ens mostra una careta de caràcter zoomòrfic però fantàstic; al mig de totes dues, en una altra, sembla que hi ha la representació d’un atlant. En un emplaçament sens dubte no original apareix una altra mènsula que representa una sirena de dues cues. Sembla que falta una altra mènsula que podria estar situada a l’extrem esquerre, enfront d’aquesta última.
De la descripció feta es desprèn una qüestió bàsica. ¿L’autor dels esmentats relleus està intentant representar un programa iconogràfic concret o, si més no, un tema determinat? ¿O bé simplement està copiant un repertori de motius que no funcionen com a programa ni tema iconogràfic concret?
A la vista dels conjunts escultòrics propers al descrit, he observat que a la portada de l’església de Sant Joan de Montayana, a l’igual que a la de la Mare de Déu de Baldós, el programa iconogràfic es correspon amb el concepte de pecat i redempció, encara que el programa sigui desenvolupat de forma més àmplia, coherent i completa a Baldós que no a Sant Joan. A la portada de Tolba (Falç), aquest concepte iconogràfic fluctua, però d’una manera tan tènue que resulta inapreciable si no tenim presents aquestes dues portades, i sobretot la de Sant Joan, de la qual, a més, és deutora compositivament. La idea iconogràfica gairebé resta evaporada i tan sols hom parla de motius ornamentals o decoratius sense cap altre fonament. Confesso que també va ser la meva primera opinió. Penso que darrere d’aquestes figures barroeres, a més de malmeses, hi ha implícita una idea suggerida, no inventada ni programada, i que per això resulta difusa.
Compositivament, la portada, pel que fa a les arquivoltes i els brancals, reinterpreta la de Sant Joan de Montayana. També hi ha una certa similitud amb la de Covet i la principal de Santa Maria de la Seu d’Urgell, sobretot aquesta última, perquè la semblança compositiva no radica solament en la portada estrictament, sinó en el conjunt de la façana, atès que damunt del cos sortint on s’integra la portada hi ha una finestra bossellada amb capitells derivats de la Seu d’Urgell. La portada de Covet és indubtablement més rica des del punt de vista iconogràfic, però, en paraules de J. Yarza (vegeu el vol. XV de la present col·lecció, pàgs. 381-390), és resumible en un programa de caiguda i redempció, relacionable al meu parer amb Baldós i amb la Seu d’Urgell.
A Tolba (Falç) s’han disposat uns quants símbols interpretatius del pecat (lleons devoradors, serp al cimaci d’un dels capitells...), figures simbòliques però sense programa concret. Als capitells intermedis dels dos costats (dret i esquerre de la portada) hem interpretat que representen els evangelistes les figures del quadrúpede i l’ocell gegantí que apareixen al costat esquerre de la portada i la figura de l’àngel, i un nou quadrúpede al costat dret.
La possible interpretació seria: enfront dels símbols referents al concepte del pecat, aquests testimonis simbòlics són referències d’una altra opció antagònica (l’Evangeli: doctrina de salvació, de redempció).
La datació que es pugui donar a la portada de Tolba (Falç) està en funció de l’atorgada a Sant Joan de Montayana i, per tant, ha de ser propera al començament del segle XIII, encara que el tipus d’iconografia inhàbilment reinterpretada sigui temporalment pròpia del segle XII. De fet, Iglesias (1985-88, vol. I/3, pàg. 157) diu que els límits constructius devien situar-se cap al final del segle XII.
Aquesta datació de la portada es podria concretar si s’estudiés més detalladament la relació existent amb Covet (últim quart del segle XII segons l’autor esmentat), entre altres raons perquè, com fa notar F. Español (vegeu el vol. XIX, pàg. 89, d’aquesta obra), hi ha una similitud entre el tipus de fulla trilobada(*) que apareix al fris que voreja el timpà de Sant Sebastià dels Gorgs, als cimacis de la portada de Covet, i la que apareix a Tolba (Falç) i no és un motiu vegetal corrent. (CLIU)
Bibliografia
Bibliografia sobre l'església
- Pasqual, 1785, doc. 9
- Villanueva, 1851, vol. XV, pàgs. 128-130 i ap. XLIII, pàgs. 291-292
- Monee, 1878-80, vol. IV, pàg. 52
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 121
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 152-155
Bibliografia sobre la portada
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. III (II), pàg. 792
- Canellas-San Vicente, 1981 [1979], pàg. 440
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 155-157
- Enríquez, 1993 [1987], pàgs. 141-142