Resultats de la cerca

S’inicià com a juvenil a La Salle Bonanova, passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol i el 1966 arribà al Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1967 Fou molts anys capità del Barça i guanyà vuit Lligues 1974, 1977-82 i 1984, cinc Copes d’Espanya 1972, 1975, 1978, 1979, 1981, nou Copes d’Europa 1973-74 i 1978-84, cinc Copes Continentals 1980-84, una Copa Intercontinental 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980 Amb la selecció espanyola fou 101 vegades internacional, i guanyà dos Mundials 1972, 1980, un Europeu 1979 i…

Davanter, començà a jugar el 1951 amb el Centre d’Esports Piscina de Terrassa, la secció d’hoquei sobre patins del qual fundà el seu pare El 1953 anà al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i el 1954 ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà fins que es retirà, el 1967 Guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i dos de Catalunya 1957, 1960 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1960 i d’Europa 1961 i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1960 Fou membre de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins del Barça 1977-80 i un…

Format a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, jugà a l’equip B 2001-05, període durant el qual debutà a primera divisió al desembre del 2002 Cedit a l’Almeria 2005-06 i al Polideportivo Ejido 2006-07, retornà al primer equip blanc-i-blau 2007-09, on disputà 43 partits com a davanter centre i guanyà la Copa del Rei 2006 Després actuà a l’Albacete 2008-09 i al Barcelona B 2009-12, on aconseguí un ascens a segona divisió A i fou màxim golejador d’aquesta categoria 2011, amb 32 gols També debutà al primer equip del Futbol Club Barcelona en un partit de Copa…

Migcampista, jugà deu temporades al Centre d’Esports Sabadell 1917-27, amb el qual es mantingué en la primera categoria catalana i compartí vestidor amb els seus germans Tena II i Tena III Després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol tres temporades 1927-30, on fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya 1929 i on debutà en la recent estrenada Lliga, en la qual jugà 25 partits L’any 1930 retornà al CE Sabadell i a l’estiu següent s’incorporà al Racing de Madrid en una gira de sis mesos per Amèrica que acabà en la dissolució de l’equip Novament al Sabadell, alternà tasques de jugador i…

Davanter, s’inicià a les files del Club Esportiu Europa 1948, d’on passà al Futbol Club Barcelona Allí jugà a l’equip amateur 1948-52 i a l’Espanya Industrial 1952-53 abans d’incorporar-se al primer equip 1953-61, amb el qual disputà 245 partits i marcà 126 gols Sota les ordres d’Helenio Herrera guanyà dues Lligues, una Copa i dues Copes de Fires En no ser renovat, s’incorporà al Real Madrid, on jugà dues temporades 1961-63, es proclamà doble campió de la Lliga, guanyà la Copa 1962 i disputà una final de la Copa d’Europa Posteriorment jugà al Reial Club Deportiu…

Jugà 13 temporades a la NBA National Basquetball Association en l’equip del Celtics Boston amb el qual guanyà tres títols 1981, 1984 i 1986 Participà en més de mil partits i fou escollit el jugador més valuós MVP de la lliga regular dels EUA, als anys 1984, 1985 i 1986 i MVP dels play off el 1984 i el 1986 així com el millor llançador de tirs lliures el 1984, 1986, 1987 i 1990 Al partit dels all star o de les estrelles guanyà tres títols consecutius en llançaments de tres punts Formà part de l’equip nord-americà que participà en els Jocs Olímpics de Barcelona el…

El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I…

Cursà estudis superiors a Nova York, tot i que no es graduà Des de la publicació del seu primer llibre The Mercenaries el 1960, es convertí en un dels escriptors de novella negra més prolífics i de més èxit dels EUA Escriví un centenar de novelles en aquest gènere, a més de relats eròtics, de ciència-ficció, westerns i guions cinematogràfics Al principi de la seva carrera literària emprà nombrosos pseudònims que posteriorment reduí al de Richard Stark, que emprà per a les novelles protagonitzades pel criminal Parker, i el seu propi nom per a les de l’antiheroi John Dortmunder Guanyà…

Debutà el 1987 Guanyà el Campionat del Món de Rallis el 1990 i el 1992, i fou subcampió els anys 1991, 1994, 1995, 1996 i 1998, sempre acompanyat del seu copilot, Luis Moya, fins el 2003, que fou substituït per Marc Martí Retirat del final del 2004 a mitjan 2005, el 2009 fou campió del món de raids i el 2010, el 2018 i el 2020 guanyà el Ralli Dakar Entre altres distincions, ha estat guardonat amb la Medalla d’Or del Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes 1994 i la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2001 El 2020 la Federació…

Infant prodigi, el 1942 als onze anys guanyà el Campionat de les Illes Balears i el 1946 el primer Campionat d’Espanya, que repetí en 1950, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1966, marca superada només per Miquel Illescas Guanyà diversos torneigs internacionals, entre d’altres els de Gijón 1955, Madrid 1959, Torremolinos 1961 i Mallorca 1965 En l’àmbit internacional, jugà contra els millors jugadors del món, i obtingué bons resultats, com contra Alekhin, Tal, Smirlof o Lligorich Entre el 1958 i el 1976 disputà tots els Campionats del Món i les Olimpíades d’escacs com a primer…