Resultats de la cerca

Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits judicials…

Els primers exemples de tientos , compostos per a viola de mà en la primera meitat del segle XVI, es caracteritzaren pel seu estil preludial En consonància amb el sentit de la mateixa paraula tiento , aquestes peces, en general de curta durada, tenien un caràcter de prova, de tempteig, de tast de l’afinació i les característiques de l’instrument Com a exponents d’aquest període es pot esmentar Ll del Milà El Maestro , 1536 o A de Mudarra Tres libros de música en cifras para vihuela , 1546 A partir de la segona meitat del segle XVI, el tiento passà a ser una forma eminentment imitativa,…

Hereu dels whigs i de la tradició radical, no esdevingué un partit en el sentit modern fins després de la mort de Palmerston , el 1865, que permeté una distinció més clara entre conservadorisme i liberalisme, i la reforma electoral del 1867 Assolí el seu prestigi màxim durant els governs reformistes de Gladstone 1868-74, 1880-85, 1886 i 1892-94 A la primeria del segle XX, tot i que dominà l’escena política, esdevingué un partit progressivament contradictori, dividit entre una ala dreta lliurecanvista i una ala esquerra socialitzant, les doctrines de la qual influïren marcadament el laborisme…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà…

Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura de Primo de…

Els seus membres 659 el 1997 són elegits per a un període màxim de 5 anys la cambra és dissolta habitualment abans d’esgotar aquest període en el moment que el primer ministre considera que en la contesa electoral les circumstàncies són favorables al seu partit Cada circumscripció electoral elegeix un únic membre de la cambra mitjançant sufragi universal directe no poden ésser elegits els sacerdots, els funcionaris i els pars si no renuncien els títols nobiliaris Presideix la cambra el speaker , que dirigeix els debats El primer ministre ha d’ésser elegit forçosament, des de l’inici del s XX…

El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical Durant uns…

Es troba a l’ altiplà de l’Alforí , lleugerament ondulat i estès entre el planell de la Replana, a l’W de la serra d’Ontinyent al S i els contraforts de la serra Grossa al N És drenat pel barranc de Gorgorróbio a la capçalera del riu Clariano i per la rambla de Fontanars a la capçalera del riu de Cànyoles A la part més muntanyosa, hi ha més de 3000 ha de terreny forestal pineda i matollar, sobretot Predomina el secà, que produeix cereals, vinya, oliveres i melons Les terres, relativament repartides, són majoritàriament conreades per propietaris La ramaderia bestiar oví, cabrú i porcí, l’…

Feu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Girona i a Madrid Ordenat el 1966, després de dos anys de ministeri a Malgrat Maresme, anà a Xile, on feu el seu treball pastoral a San Bernardo, prop de Santiago, i a San Antonio, a la costa Treballà també a l’hospital de la ciutat de San Antonio i al de Sant Joan de Déu de Santiago de Xile Compromès amb els més pobres, tingué molta activitat en el moviment obrer cristià Fou delegat sindical i consiliari del moviment obrer d’Acció Catòlica Visqué el triomf i la caiguda del president xilè Salvador Allende, amb el programa del qual se sentia…

Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística  La Codorniz , i el 1955 fundà el setmanari Don José Des del 1953 collaborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente , Historia de…