Resultats de la cerca
Es mostren 2706 resultats
Hawaii

Cascada Akaka, Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
La capital és Honolulu Les illes més importants per llur extensió són vuit Hawaii 10414 km 2 , Kahoolawe 117 km 2 , Kauai 1427 km 2 , Lanai 365 km 2 , Maui 1886 km 2 , Molokai 671 km 2 , Niihau 186 km 2 i Oahu 1549 km 2 són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa 4170 m i Mauna Kea 4205 m El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes, sobretot als…
dessalatge

Diferents processos de dessalatge de l’aigua: a) per congelació; b) per destil·lació múltiple; c) per electrodiàlisi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…
nomenclatura
Química
Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.
Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que definia la categoria a què…
castell de Gallifa

Castell de Gallifa
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situat al cim del puig que hi ha a l’oest del poble homònim; dins la fortificació hi ha lesglésia romànica de Santa Maria del Castell.
El castell Les restes De tot el conjunt defensiu que constituïa el castell només en resten alguns panys de les muralles que encerclen el cim del turó Justament aquí se situa la capella fortificada i prop seu encara es poden veure restes d’altres construccions la part baixa d’una torre exempta de planta circular i alguns basaments d’unes edificacions residencials Sembla que l’accés al recinte casteller devia coincidir amb l’actual, ja que en aquest punt queda resguardat per una bestorre que devia servir de control i defensa Aquesta bestorre, de planta quadrada, té dos pisos oberts a l’interior…
eremitisme
Cristianisme
Forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…
supernova

Supernova
© NASA
Astronomia
Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva brillantor intrínseca per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor que és un milió de vegades més gran que l’original, i després torna a extingir-se ràpidament.
A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu…
Poblat de Montanissell (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquest antic poblat es troben entorn de la capella de Sant Joan ECSA - V Roca Els vestigis d’aquest poblat es troben en el mateix lloc on hi havia el castell de Montanissell De l’antic poble de Montanissell i del castell que li feia costat solament resten uns munts de rocs El conjunt és situat en un turó que hi ha a la part de migdia de l’actual poble de Montanissell i que domina la vall de les Culles i del riu Fontanet Mapa L 34-11253 Situació 31TCG561731 S’hi va per la carretera d’Organyà a Cabó, que es deixa quasi a la sortida d’Organyà, per agafar una pista que hi…
Sant Joan d’Avellanet (Montferrer i Castellbò)
Situació Vista de l’absis envoltat pel vell cementiri ECSA – M Anglada Avellanet queda en el vessant sud-oest de l’Alt d’Avellanet, on les seves aigües van al riu Pallerols en una cota de 1 158 m és el poble que queda més a l’extrem sud del municipi L’església és situada dins del poble Mapa 34–10215 Situació 31TCG625904 S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell a 6 km es troba el trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet MAB Història La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de…
Torre de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, de carreus ben treballats, que corona la part alta d’un turó proper a la població ECSA – A Villaró Es troba al nucli més meridional dels que componen el poble de Muntan Les seves restes són just damunt l’espadat que dóna al riu de Lavansa, al cim del turó que hi ha damunt l’última casa del barri Mapa 34–11253 Situació 31TCG669768 L’itinerari per arribar a Montan és el mateix descrit en la monografia dedicada al castell de Montan AVB Història Poques són les notícies històriques sobre el castell i el terme de Montan, poble que és un dels consignats en l’acta…
Castell d’Estela (Amer)
Art romànic
Situació Base d’una torre, situada a la part més alta de les ruïnes d’aquest castell desconegut A Caballé Situats al cim del serrat de les Serres i de les Saleres Velles, que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent, resten dos elements fortificats que configuren l’anomenat castell d’Estela La seva posició, simètrica a la del castell del Diable, permet dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès, i alhora protegir les valls properes amb els nuclis d’Amer, la Cellera de Ter i Anglès Mapa 333M781 Situació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina