Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Carles G Vidiella Debutà com a concertista de piano l’any 1908 Després esdevingué professor de l’Escola Municipal de Música Actuà amb l’Orquestra Pau Casals, violoncellista amb el qual tocà en diversos conjunts cambrístics juntament amb J Thibaud, G Cassadó, J Massià i F Costa La seva presència s’escampà arreu de Catalunya després d’haver dut a terme una activa trajectòria internacional, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 1927 fundà i dirigí una orquestra amb el seu nom que acompanyava les projeccions…

A la Campània predominen els elements musulmans —voltes, arcs de ferradura, peraltats i entrecreuats, decoració exuberant—, com és palès a les catedrals de Caserta Vecchia segles XII-XIII i d’Amalfi 1266-68, claustre i a la casa Rufolo segle XIII, Ravello Sota el domini normand l’arquitectura a Sicília aplegà esquemes de l’anomenat romànic normand —planta basilical amb creuer molt remarcat i torres monumentals—, formes de l’art bizantí —cúpules sobre petxines, capitells, temes iconogràfics i ornamentació de mosaics— i tècniques d’origen musulmà —decoració de paviments, murs i…

El 1959 guanyà una beca per a estudiar piano amb César Pérez al Conservatori de l’Havana Continuà la formació artística a l’Instituto Superior de Arte, on es graduà el 1981, i estudià composició amb Roberto Varela És professora de música a la Facultad de Enseñanza Artística de l’Instituto Superior Pedagógico Enrique José Varona, a l’Havana La seva producció ha estat sovint relacionada amb la dels compositors José Ardévol, Dolores Torres i Harold Gramatges La major part de les seves obres són molt curtes i per a petits grups de cambra, especialment duets, amb un predomini dels…

Estudià cant i piano a l’Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal i el 1948 interpretà al Gran Teatre del Liceu el paper de Donna Elvira Don Giovanni Dos anys més tard fou Liù Turandot al mateix teatre, on també intervingué en diverses funcions de La flauta màgica i Orfeo ed Euridice El 1952 coprotagonitzà la pellícula La danza del corazón , de R Alfonso i IF Iquino, al costat dels cantants M Ausensi i P Torres, i dos anys després cantà I Pagliacci , a Madrid, amb M del Monaco El 1959 protagonitzà al Liceu Amunt , de M Altisent, i la temporada 1960-61 participà en…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on aconseguí el títol de cant i el premi extraordinari de la mateixa especialitat Fou deixebla de C Badia, G Bechi i P Schilhawski Guanyà diversos premis als concursos Francesc Viñas i Maria Canals, entre d’altres, i inicià la seva trajectòria com a solista de l’Orfeó Català Ha cantat al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música Catalana i ha realitzat enregistraments per a Ràdio Nacional d’Espanya, Catalunya Música, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya Des del 1985 és professora de cant al Conservatori de Música de Barcelona Ha…

Illustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, dedicà un espai important a la història i una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans Publicada per l’ Editorial Sicània  entre el juliol del 1958 i el desembre del 1959, s’editaren un total de 18 números  Dirigida per  Vicent Badia i Marín , entre els seus collaboradors cal destacar Emili Beüt, Eliseu Bellés, Àngel Jiménez i Torres, Josep L’Escrivà, F Puig i Espert, V Sorribes i Gramatge, Jordi Valor i Serra, Jaume Bru, E Soleriestruch, F de Borja Moll, E…

Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el…

És soci de la Unió Excursionista Urgellenca i del Club Poliesportiu Puigcerdà, membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE i professor d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM, el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i l’Escola Espanyola d’Esquí Ha fet més de 1500 escalades als Pirineus, els Picos de Europa, les Dolomites i els Alps paret nord de l’Eiger i Grans Jorasses Ha dut a terme ascensions a Yosemite El Capitan i Half Dome, 1986, els Andes del Perú 1987, els monts de Kenya…

Granada Els jardins de Rusiñol Granada és important, sobretot per l’Alhambra, una de les mostres més riques d’arquitectura musulmana de la península Ibèrica i que més ha seduït viatgers i artistes Seguint el pas dels francesos a Catalunya, cal esmentar el viatge de Marià Fortuny al juny del 1870, quan arribà a Granada, i ràpidament, segons una carta escrita al seu amic Martí Rico, s’hi trobà molt a gust hi veia una ciutat molt pintoresca on es podia moure lliurement Va treballar a l’Alhambra i als seus entorns i es va esplaiar en una recerca personal de la llum D’aquesta etapa són obres com…

La jurisdicció era del capítol de Lleida El 1714 era ja despoblat