Resultats de la cerca

Desenvolupà el càrrec de salmista a l’església de San Isidoro de Madrid A la mateixa ciutat publicà un extens manual amb el títol Arte, o compendio general del canto-llano, figurado, y órgano , del qual es feren moltes edicions entre el 1777 i el 1862 El tractat, que està dedicat al cardenal Lorenzana, segueix l’esquema típic d’altres llibres similars, com ara el de Romero de Ávila del 1761 Dedica algunes pàgines a descriure el canto melodico o eugeniano practicat a la catedral de Toledo

Aquesta denominació sociològica està inspirada en una cita de l’evangeli de Mateu Mt 25, 14-30 En l’àmbit de l’educació s’utilitza per fer referència al fenomen àmpliament tractat per Pierre Bourdieu o Ivan Illich segons el qual aquells alumnes que inicien el seu procés educatiu amb un bon aprenentatge previ proporcionat per un entorn social i familiar propici capital cultural, incrementaran encara més les seves habilitats i assoliments, mentre que aquells alumnes que parteixen d’una posició de desavantatges, la veuran minvada

Aplega estudiosos i professionals vinculats a la imatge fixa i en moviment, tant espanyols com estrangers, i des de la seva creació ha tractat els temes dels arxius d’imatges, el tractament que se’n fa, la conservació, la catalogació i el buidatge, els nous suports, la recuperació dels patrimonis respectius fotos i films, les fototeques i filmoteques, etc Les ponències, les comunicacions, les experiències i els tallers es posen a debat, i els treballs presentats es publiquen en diversos volums setenes Jornades, 2002

Fou catedràtic d’astronomia i geodèsia a la Universitat de Viena El 1873 fundà un observatori astronòmic privat i es dedicà principalment a l’estudi de la mecànica celeste Del 1870 al 1880, publicà un tractat sobre la determinació de l’òrbita dels asteroides i cometes i, més tard, organitzà els treballs que, després de la seva mort, constituïren un catàleg de tots els eclipsis de Sol i de Lluna des de l’any 1207 fins al 2163, conegut com a Canon der Finsternisse

Fill de Miquel Joan Pasqual Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia 1565 Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva El 1587 era rector de la universitat Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l’escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec Publicà el tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis 1566, precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geórgios Paquimeres

El tema fou tractat, entre d’altres, per Chrétien de Troyes el text del qual s’ha perdut i per dos poetes del s XII, Béroul i Thomas, i la llegenda s’estengué ràpidament per tot Europa A Catalunya gaudí d’una gran popularitat i aviat es convertí en un tòpic literari S'han conservat breus fragments de traduccions catalanes del romanç, del s XIV un, de Cervera, publicat per Agustí Duran i Sanpere, i un altre, d’Andorra, publicat per RAramon i Serra

Amb aquest nom l’illa fou reconeguda vitalíciament al rei Frederic II, mentre que els Anjou de Nàpols mantenien la denominació de reis de Sicília La denominació durà molt poc tot i així fou represa el 1372 pel tractat de pau entre Joan I de Nàpols i Frederic III de Sicília, en el qual restà sancionat el vassallatge feudal del Regne de Trinàcria al de Sicília Nàpols i al papa, situació que durà fins el 1409, en pujar al tron Martí II de Sicília

El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, i l’incompliment per part d’aquesta, en el tractat d’Utrecht, del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V El document intentava d’aprofitar una conjuntura internacional favorable la signatura de la pau entre Felip V i l’imperi després de les guerres d’Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles VI És un dels darrers ressons del Cas dels Catalans

General de Teodoric, es casà amb la neta d’aquest, Matasuinta, mentre Belisari entrava a Roma Vitigès l’assetjà, però els enemics ocuparen Rímini i el perill de perdre Ravenna el feu tornar Per un tractat amb els francs, els cedí Provença Ajudà Narsès, i després de la pèrdua de Milà els ostrogots el deposaren i donaren el poder a Belisari Presoner de Belisari a Ravenna i cridat aquest per Justinià, Vitigès fou portat captiu a Constantinoble, on fou tingut en distinció per Justinià

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme