Resultats de la cerca

Després de viatjar per Holanda i Itàlia, es retirà a la seva terra nativa, des d’on mantingué una abundant correspondència amb les personalitats de l’època en què tractava de crítica literària, de política, de moral, etc La publicació d’aquestes Lettres 1624 i 1627, el consagrà com a mestre d’un gènere que, malgrat que avui resulta sovint emfàtic i rebuscat, amb ell prenia per primera vegada categoria literària Sense tant d’èxit intentà també l’assaig — Le Prince 1631, Aristippe ou de la cour 1658, etc—, i escriví poemes en llatí

El califa Hišām 724-743 l’envià en ajut del seu delegat a Ifrīqiya durant la revolta dels berbers 740 Fou derrotat i es refugià a Tànger, d’on fou alliberat pel governador d’Al-Andalus, ‘Abd al-Malik Aquest, resolt el problema dels rebels, volia foragitar els sirians de Balǧ de la península Ibèrica Balǧ es proclamà emir, però morí poc després Les forces dels sirians, introduïdes per ell, produïren un problema social resolt per l’emir Abū-l-Haṭṭār 743-745 en installar-los seguint el model oriental

Establert a Vilafranca de Conflent, s’hi casà amb Anna Mde Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serinyà i Joncet El 1671 rebé de Carles II el privilegi de noble del Principat de Catalunya En descobrir-se la conspiració de Vilafranca de Conflent fet que hom atribuí a la delació de la seva filla Agnès el seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler i ell, ensems amb d’altres, foren torturats, però en cap moment no confessaren res hom els donà garrot a la plaça de la Llotja, de Perpinyà, i els confiscà els béns

Esdevingué justícia d’Aragó per mort del seu pare Juan de Lanuza y d’Espés En ocupar el càrrec denegà, allegant contrafur, l’entrada a Saragossa de l’exèrcit reial amb motiu dels aldarulls provocats pel trasllat, de la presó del justícia a la de la inquisició, del secretari reial Antonio Pérez Fou empresonat, amb el comte d’Aranda i el duc de Vilafermosa, i decapitat Fou exaltat com un màrtir de la defensa dels furs d’Aragó, sobretot al segle XIX Després d’ell, el càrrec esdevingué un simple ofici reial justícia

Fou canonge de Sant Joan de Perpinyà i vicari general de la diòcesi d’Elna El 1789 fou diputat del clergat als estats generals Oposat a la Constitució Civil del Clergat, s’exilià, i s’establí a Barcelona 1792, on féu d’intermediari entre el bisbe d’Elna, exiliat a Itàlia, i els sacerdots rossellonesos emigrats com ell Per consell del bisbe, s’adherí al govern de Napoleó i retornà al Rosselló El nou bisbe, AFde Laporte, el nomenà, el 1803, representant seu a la diòcesi d’Elna

Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13

Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà

Fou el descobridor d’una espectacular tècnica guaridora el mesmerisme basada en la suggestió, que ell atribuïa a l’anomenat magnetisme animal Aconseguí èxits brillants, tant a Viena com a París, i assolí un gran renom internacional, però finalment, acusat d’impostura per les acadèmies científiques, hagué d’abandonar la professió Bé que hom no considera seriosa la seva teoria del magnetisme animal, cal reconèixer que, emprant una terapèutica dirigida sobretot al sistema nerviós, Mesmer posà de manifest les possibilitats de guarició psíquica i obrí el camp de la medicina psicosomàtica actual

Quatre pedres escampades constitueixen el precari testimoni d’aquesta església, situada prop de Sant Pere de Graudescales Un document del 6 de novembre de 907 en demostra l’antiguitat En ell hom diu que Guisad II, bisbe d’Urgell, erigí en monestir i abadia de l’orde de sant Benet, l’església de Sant Pere d’Escales A la renúncia de Francemir fou proposat Bello com a abat de Sant Pere d’Escales, església que fou dotada, entre d’altres, amb la de Sant Mamet, que “ est in ipsa rocha ”, juntament amb les seves terres

Estudià als conservatoris de Messina i Milà, on es diplomà en piano el 1954 i en composició el 1956 Acèrrim militant d’esquerres, en ocasions ha estat comparat amb L Nono, que, com ell, traslladà la seva ideologia política a les posicions d’avantguarda musical Ha estat redactor de les revistes "Il diapason" i "Prisma", i crític musical de "L’Unità" La seva producció inclou òperes, moltes de les quals tenen arguments de tema polític, i música instrumental Ha traduït importants llibres de Th Adorno i A Schönberg