Resultats de la cerca

Jugà en el circuit professional des del 1996 fins al 2001 Guanyà dos títols individuals 1997, 1998, i dos de dobles amb Karim Alami 1997 i amb Javier Sánchez Vicario 1998 Participà en els torneigs del Grand Slam, però mai no aconseguí arribar a les rondes finals Fou número trenta del rànquing de l’ATP 1998 Integrà l’equip espanyol de la Copa Davis entre el 1997 i el 1999 Té una acadèmia de tennis a Mataró

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…

Especialista en terra batuda, debutà el 1982 i jugà 14 temporades com a professional amb un balanç de 224 victòries i 210 derrotes Fou medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aconseguí sis títols de l’ATP i fou finalista en sis més També guanyà quatre títols en dobles, tots en terra batuda Participà en tots els torneigs del Grand Slam, especialment en Roland Garros L’any 1991 arribà a la posició vint-i-tres del rànquing mundial Jugà tres partits de la Copa Davis entre el 1989 i el 1992 i fou el capità de l’equip espanyol de Copa Davis 2001-04 compartint el càrrec amb Juan…

Començà com a jugador en les categories de promoció del CE Júpiter S’inicià en l’arbitratge el 1978, i el 1986 passà a la màxima categoria de l’handbol espanyol, en la qual arbitrà fins el 2008 Debutà com a internacional el 1990 i arbitrà partits als Jocs Olímpics d’Atenes 2000 i de Pequín 2008 En la major part de la seva trajectòria formà parella amb l’àrbitre José Antonio Huelin Fou director i representant dels àrbitres a la Lliga Asobal i a la Federació Espanyola d’Handbol, director tècnic de la federació europea i professor de reglament de la federació internacional

Jugador de la Unió Esportiva Santboiana, practicà aquest esport al màxim nivell fins a cinquanta anys Destacà en la posició de tercera línia Jugà diversos partits amb les seleccions espanyola i catalana Amb la Santboiana guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933, 1943 i la Copa de Catalunya 1923, 1931, 1933, 1934, 1935, 1944, 1945 Després de deixar el rugbi continuà lligat al club amb nombrosos càrrecs En fou president del 1953 al 1954 El 1958 inicià, juntament amb el seu germà Joan, l’escola de rugbi del club Fou seleccionador regional tant de categories juvenils com de sèniors i seleccionador…

Jugà al Club Esportiu Universitari de Barcelona, amb el qual competí a la divisió d’honor 1965-74 Fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1997- 2005 i director de la Copa del Món de rugbi femení que es disputà a Catalunya 2002 També fou vicepresident de la federació espanyola i mànager de la selecció espanyola femenina

Especialitzat en kempo karate, competí representant el Club Natació Barcelona Obtingué dues medalles d’or 2002, 2003, dues de plata 2001, 2002 i una de bronze 2004 en els Campionats d’Europa També guanyà les medalles de bronze 2000 i d’or 2004 en el Campionat del Món Aconseguí dotze medalles en els campionats estatals tres d’or i vint més en el Campionat de Catalunya catorze d’or Fou membre de l’equip estatal de karate 2000-04 i de la selecció catalana 1992-2007

Defensa que es formà al CE Noia, on debutà a la divisió d’honor a disset anys La temporada 1988-89 guanyà la Lliga espanyola i la Recopa amb el Noia i la següent fitxà pel Hockey Monza, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa italianes, i també la Copa de la CERS La temporada 1989-90 fitxà per l’Igualada HC, on jugà fins que es retirà el 2001 i fou el màxim golejador de la seva història Conquerí sis Copes d’Europa 1993-96, 1998-99, cinc Supercopes d’Europa 1993-95, 1998-99, quatre Lligues 1992, 1994-95, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i cinc Lligues Catalanes 1992-94, 1998, 2000 Com a…

Membre del Club d’Escacs Terrassa, s’inicià en el joc dels escacs l’any 1944 Guanyà tres Campionats de Catalunya 1948, 1953, 1964, i també fou subcampió d’Espanya 1952 El 1992 fou campió català de veterans

Jugà de davanter al CP l’Hospitalet i després a la UE Horta, i la temporada 1998-99 debutà a la divisió d’honor amb el CP Areces asturià A partir d’aquí jugà onze temporades seguides més a la màxima categoria quatre al CP Vilafranca, dues al CE Noia, quatre al CP Vilanova i una de nou al CP Vilafranca, fins que el 2010 fitxà pel CP Monjos de Primera Divisió Amb el Vilanova guanyà una Copa CERS 2007