Resultats de la cerca
Es mostren 27740 resultats
boquet
Construcció i obres públiques
Cap de biga que sobresurt de la façana d’una casa i que serveix per a aguantar el ràfec de la teulada, la volada d’un balcó, etc.
El boquet és sempre un cap de biga fals, encastat a la paret i que no la traspassa
fel·logen
Botànica
Meristema secundari que produeix súber cap a fora i fel·loderma cap a dins.
ataràxia
Filosofia
Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.
Per a Demòcrit és un dels elements de la felicitat Els epicuris, els estoics i els escèptics la collocaren al centre de llur filosofia
cifoescoliosi
Patologia humana
Encorbament patològic de la columna vertebral cap endavant i cap a un cantó.
Representa l’associació de cifosi i d’escoliosi
elatèrids
Entomologia
Família de coleòpters de dimensions variables que tenen el cap sota el pronot, el cos allargat i el protòrax amb gran mobilitat.
Tenen la propietat, quan per qualsevol motiu resten capgirats i no poden redreçar-se perquè tenen les potes curtes, de recolzar el cap i els extrems dels èlitres com a punts de suport en el pla en què es troben, alhora que introdueixen la prolongació del prostèrnum en una cavitat toràcica, amb un clac concomitant Aquest mecanisme els llança enlaire amb un moviment rotatori que els permet de caure en posició normal Les larves viuen en la fruita, en els troncs i al sòl i constitueixen plagues per a l’agricultura Alguns gèneres d’Amèrica emeten llum Hi ha unes 8000 espècies que són…
psitaciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells zigodàctils, de 8 a 100 cm, que tenen el bec robust, amb la mandíbula superior punxeguda i molt corba, i la inferior corbada cap amunt i amb l’extrem escapçat.
Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona barbadensis lloro de…
cumà | cumana
Història
Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan s XI emigraren cap a l’oest i arribaren a dominar les estepes d’Ucraïna.
Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev Parallelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums matrimonis mixts, cristianització Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats El nom de cumans κοψμανοί els fou donat pels bizantins els russos els anomenen polovcy , i els hongaresos, kún
les Pallargues
Poble
Poble i cap de municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat en un tossal a la dreta del Sió.
Agrupat a redós del temple parroquial i a migdia del gran casal o castell que s’aixeca al punt més alterós, els carrerons, amb algunes arcades i ben pavimentats, aflueixen a una plaça vora el castell, i el conjunt conserva un aire de vila L’església parroquial de Sant Salvador fou reconstruïda modernament dins una línia neoclàssica la llinda porta la data del 1872 El gran casal dit el castell de les Pallargues té a la façana un gran arc gòtic dins el qual es bastí posteriorment una balconada i una torrella o garita en una cantonada La festa major se celebra el darrer cap de…
Sos
Poble
Poble del municipi de Sessué (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l’Éssera, al SE del cap del municipi.
De la seva església parroquial Sant Andreu depèn la capella de Santa Llúcia A mitjan s XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué
vicari general
Història
Representant dels ducs sicilians a Atenes i Neopàtria i cap executiu, civil i militar amb residència efectiva a Tebes, capital dels ducats.
En competència amb el mariscal, el vicari restà com el més important Són coneguts Berenguer Estanyol 1312-17, Alfons Frederic 1317-30 i 1335-38, Nicolau Llança 1331-35, Ramon Bernat de Sarbou 1354-56, Jaume Frederic 1356-59, Gonçal Ximenes d’Arenós 1358-59, Mateu de Montcada 1359-62 lloctinent seu Pere Despo, mort el 1362, i, de fet, Roger de Lloria, 1362-67, Roger de Lloria 1367-70, Mateu de Peralta 1370-74, Lluís Frederic 1375-80, Felip Dalmau de Rocabertí 1381-88 lloctinents Ramon de Vilanova, 1382-86, i Pere de Pau, 1386-88 i Bernat de Cornellà 1386 El rei Martí I de Catalunya-Aragó, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina