Resultats de la cerca

L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó Com a júnior fou campió del món 1970, medalla de bronze en un Campionat d’Europa 1969 i campió d’Espanya 1968, 1969, 1970 En categoria absoluta, es proclamà campió estatal 1971, 1973, 1976, 1977, d’Europa 1973 i del món 1978, 1982 i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split 1979 Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa També fou subcampió d’Europa 1971, guanyà la medalla de bronze en un Mundial 1981, assolí tres Copes d’Espanya 1971, 1972, 1976 i dues Copes del Rei 1982, 1983 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972,…

Procedent d’una família pagesa, participà en l’Expedició al Nord 1926-27 contra els senyors de la guerra Estudià després a Moscou i ensenyà a la Universitat de Pequín S’incorporà a la base comunista de Yan’an, on esdevingué secretari polític de Mao Zedong Membre del buró polític del partit comunista xinès, escriví diverses obres polítiques que marcaren la línia ideològica del partit, com Deu anys de guerra civil 1944, Les quatre grans famílies de Xina 1946 i Un enemic del poble Chiang Kai-shek 1954 El 1949 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Treballadors Científics i de…

A divuit anys assolí el títol mundial juvenil a Estocolm Dos anys després començà una gran carrera internacional amb l’obtenció del títol de Gran Mestre Les victòries als torneigs de Moscou 1971 i Hastings 1972, entre d’altres, el portaren a disputar, i a guanyar, el 1974, el torneig de candidats, contra el seu compatriota Korčnoj Un any després assolí el títol mundial, per renúncia del nord-americà Robert Fischer, que defensà contra Korčnoj a Baguio Filipines el 1978 i a Merano Itàlia el 1981 Mantingué el títol fins el 1985, que el perdé davant de Garry Kasparov El 1993, després…

Especialitzat en proves de mig fons, de fons i d’estils, nedà al Club Natació Palma 1968-81 i al Club Natació Montjuïc des del 1981 El seu entrenador fou Joan Fortuny fins l’any 1979, quan marxà als Estats Units, sota les ordres de Mark Schubert, considerat un dels millors entrenadors del món Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, un Campionat del Món 1982 i dos Campionats d’Europa 1981, 1983, en el primer dels quals guanyà el bronze en els 1500 m lliures Es retirà de la competició el 1984 En total fou 34 vegades campió d’Espanya i baté 48 rècords estatals…

Participà en la guerra russojaponesa 1904-05, i durant la Primera Guerra Mundial comandà un cos d’exèrcit Després de la Revolució de Febrer de 1917 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit Es declarà contrari a la revolució socialista d’octubre, fugí a la zona del Don i, amb Kornilov i Aleksejev, creà els exèrcits blancs, que comandà, a més dels exèrcits cosacs, després de la mort de Kornilov Lluità contra l’exèrcit roig per tot Ucraïna i Rússia central, i ocupà Khàrkiv, Kíev i Voronež El 1919 centralitzà tots els poders polítics i militars, la qual cosa provocà l’oposició d’alguns…

El 16 de març, després d’anys d’inestabilitat política i de presidències interines que ostentaven els presidents del Parlament, Moldàvia va nomenar un nou president del país Nicolae Timofti va ser elegit gràcies a la unió dels partits europeistes, però també per la deserció de tres diputats comunistes que van fer que s’assolís la llargament desitjada majoria de 61 diputats sobre 101 que la Constitució exigeix per a aquest càrrec El nou president, jutge de 63 anys, és un decidit europeista i va iniciar el seu mandat amb una visita a Brusselles i l’establiment de negociacions amb empreses…

S’inicià en el Club Esportiu Universitari als divuit anys i ja als vint participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, als quals seguiren els de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996 Competí en tres Campionats del Món a l’aire lliure 1987, 1991, 1995 i sis en pista coberta entre el 1987 i el 1997, i en dos Campionats d’Europa a l’aire lliure 1986, 1990 i nou en pista coberta entre el 1983 i el 1996 Fou medalla de bronze en un Europeu a l’aire lliure 1986 i en un de pista coberta 1988 i guanyà el Campionat Iberoamericà dues vegades 1986, 1990 Fou set cops…

El 1976 fitxà per l’Universitari abans de fer el salt a l’Handbol Granollers, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor El 1979 fou traspassat al Futbol Club Barcelona El seu palmarès en l’equip blaugrana inclou una Copa d’Europa 1991, quatre Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1994, vuit Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-92 i set Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994 Amb divuit anys fou el jugador més jove de la selecció espanyola, amb la qual guanyà el mundial B disputat a Barcelona Competí als Jocs Olímpics de Moscou 1984, Los Angeles 1984 i Seül 1988 Fou 231…

Ingressà a la Residència Blume a quinze anys i l’any 1977 guanyà la medalla d’or en els 3000 m del Campionat d’Europa júnior L’any 1980 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1980, 1985 i dels 800 m 1981 i cinc cops campió d’Espanya dels 1500 m 1978, 1981, 1982, 1984, 1985 En aquesta prova, participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i de Los Angeles 1984, on obtingué la medalla de bronze, i disputà les finals del Campionat del Món 1983 i d’Europa 1982, en què guanyà el bronze En pista coberta, fou campió d’Espanya dels 1500 m 1981 i dels 3000 m 1982, i…

Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou…