Resultats de la cerca

La història d’aquestes esglésies és molt confusa La seva situació exacta es desconeix, bé que sembla que devien estar situades dins l’actual terme de Gerri de la Sal A més, autors com IM Puig i Ferreté han identificat ambdues esglésies amb Sant Martí de Bavamoll o Ballmoll, quan en realitat aquesta església correspon a Sant Martí de la Torre de Cabdella Vall Fosca, Pallars Jussà A tot això, cal afegir-hi la dubtosa identificació del topònim Valle Stacione —on presumiblement devien estar situades Sant Martí de la Maçana i Sant Martí de Caos — que per Puig i Ferreté és la vall d’…

És possible que sigui el mateix lloc de Siranto , on tenia béns al segle X Sant Genís de Bellera De tota manera, la parrochia de Aseranto , al comtat de Pallars, i el castell de Sas, van ser adquirits per Lavaix a partir de reiterades donacions dels senyors de Sas-Bellera Així, l’any 1065 Ramon Baró, fill de Matrona, donà al monestir l’alou amb el seu delme que tenia per compra i qualsevol dret a la parròquia d’Asserant, entre el mont Erir i la Carbonera en foren testimonis principals el bisbe Arnulf i el clergue Pere Aquest mateix Ramon Baró i la seva muller Bellícia amb els…

El castell d’Arboló s’alçava al costat de l’actual ermita romànica d’Arboló, a 640 m d’altitud al damunt d’una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’engorjat conegut com a estret d’Arboló, que separa les anomenades riberes de Gerri i de Sort El castell d’Arboló és esmentat en els primers documents relatius als dominis del monestir de Gerri l’any 817 en la venda que Daniel fa a l’abat Espanell d’un camp i una era que tenia al lloc de Buseu, “ situm in territorio Cortetano, tras castro Erbolone, in loco ubi dicitur Boisice ” L’any 920 els habitants de la vila de Baén donaren…

Sant Miquel de Cellers fou un priorat canonical que depenia de la pabordia de Mur, i que es creu que devia estar relacionat amb la cova, anomenada de Sant Miquel, situada al capdamunt de la vall i el barranc de Cellers L’església, amb el nom de Sant Miquel in loco Quoangosto , apareix esmentada en els documents coneguts com a falsos VI i VIII de Gerri , datats els anys 930 i 953 Malgrat la falsedat dels documents, aquesta església devia existir ja al segle X, o si més no a la fi del segle XI, quan se suposa que foren redactats En aquesta església s’establí, pels volts de l’any 1170, un…

Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació…

D’antuvi continuà la mateixa línia de rebellió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel collaborador de Pere el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285 Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II Frederic II de Sicília intentà, en va, de portar-lo als seus rengles El 1297 fou un dels tres…

Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…