Resultats de la cerca

La història d’aquestes esglésies és molt confusa La seva situació exacta es desconeix, bé que sembla que devien estar situades dins l’actual terme de Gerri de la Sal A més, autors com IM Puig i Ferreté han identificat ambdues esglésies amb Sant Martí de Bavamoll o Ballmoll, quan en realitat aquesta església correspon a Sant Martí de la Torre de Cabdella Vall Fosca, Pallars Jussà A tot això, cal afegir-hi la dubtosa identificació del topònim Valle Stacione —on presumiblement devien estar situades Sant Martí de la Maçana i Sant Martí de Caos — que per Puig i Ferreté és la vall d’…

És possible que sigui el mateix lloc de Siranto , on tenia béns al segle X Sant Genís de Bellera De tota manera, la parrochia de Aseranto , al comtat de Pallars, i el castell de Sas, van ser adquirits per Lavaix a partir de reiterades donacions dels senyors de Sas-Bellera Així, l’any 1065 Ramon Baró, fill de Matrona, donà al monestir l’alou amb el seu delme que tenia per compra i qualsevol dret a la parròquia d’Asserant, entre el mont Erir i la Carbonera en foren testimonis principals el bisbe Arnulf i el clergue Pere Aquest mateix Ramon Baró i la seva muller Bellícia amb els…

Sant Miquel de Cellers fou un priorat canonical que depenia de la pabordia de Mur, i que es creu que devia estar relacionat amb la cova, anomenada de Sant Miquel, situada al capdamunt de la vall i el barranc de Cellers L’església, amb el nom de Sant Miquel in loco Quoangosto , apareix esmentada en els documents coneguts com a falsos VI i VIII de Gerri , datats els anys 930 i 953 Malgrat la falsedat dels documents, aquesta església devia existir ja al segle X, o si més no a la fi del segle XI, quan se suposa que foren redactats En aquesta església s’establí, pels volts de l’any 1170, un…

El castell d’Arboló s’alçava al costat de l’actual ermita romànica d’Arboló, a 640 m d’altitud al damunt d’una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’engorjat conegut com a estret d’Arboló, que separa les anomenades riberes de Gerri i de Sort El castell d’Arboló és esmentat en els primers documents relatius als dominis del monestir de Gerri l’any 817 en la venda que Daniel fa a l’abat Espanell d’un camp i una era que tenia al lloc de Buseu, “ situm in territorio Cortetano, tras castro Erbolone, in loco ubi dicitur Boisice ” L’any 920 els habitants de la vila de Baén donaren…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Arassant, que es troba a la falda del Pic Gallinero, entre Urmella i Lliri La referència més antiga d’aquest temple és de vers el 1068, en què els homes i el prevere Oriol d’ Araran són esmentats al capbreu de Sant Vicenç de Roda que tracta sobre els delmes de Castillo de Sos A mitjan segle XII el comte Arnau Mir de Pallars Jussà empenyorà Arassant per mil sous i després consta que el lloc era dels Erill A partir del segle XIII, mitjançant donacions d’aquesta família, n’adquirí la senyoria alodial l’abadia de Santa Maria de Lavaix, que…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya 1946-52 i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia Director de la revista Montaña,  durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó, escriví diverses guies excursionistes que publicà el CEC, entre d’altres  Alt Berguedà i Cardener 1965, Cerdanya i…

Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació amb l’erecció…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és dedicada a Santa…