Resultats de la cerca

Forner d’ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra Arran de la seva participació en el complot de Garraf, fou detingut, condemnat a 30 anys i empresonat 1925-30 En proclamar-se la República, el 1931, fou indultat Polític actiu, milità en organitzacions independentistes com Nosaltres Sols, Partit Català Proletari i Estat Català Durant la guerra civil de 1936-39 fou director del “Diario de Barcelona” i un alt dirigent d’Estat Català En acabar-se el conflicte, el 1939, es refugià a França Més tard, el 1942, s’exilià a Mèxic, on treballà com a agent comercial Es…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament 1976…

Germà de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i pare de Nicolau Maria , Santiago i Marià Rubió i Tudurí Estudià a l’acadèmia d’enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva collaboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya El 1914 fou nomenat director general dels serveis d’enginyeria de l’…

Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació “El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d, etc En aquest període collaborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio…

El consell consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell, lloc que ocupa el bioquímic valencià Santiago Grisolia des del 1996 L’objectiu d’aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes, com ara la Generalitat, les diferents conselleries o els ajuntaments Per la seva incidència social cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i…

Estudià filosofia a Santiago i matemàtiques i medicina a Madrid, on freqüentà les tertúlies literàries romàntiques Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana 1847, d’Alacant 1848 i governador de València 1851, diputat a corts, director general de beneficència i sanitat i membre de l’Academia Española 1862 El seu primer recull, Ternezas y flores 1840, és encara dins la tradició romàntica el seguiren Ayes del alma 1842 i Fábulas 1842, on ja presenta les característiques que defensà en la seva Poética 1883 poesia dramatitzada, amb argument i contingut…

Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona i collaborà a La Tralla i La Nació Exiliat a Santiago de Cuba, collaborà en el periòdic Fora Grillons , del Grop Nacionalista Radical Tornat a Catalunya, en esclatar la Primera Guerra Mundial  es declarà proserbi i aliadòfil, amb la convicció que una victòria d'aquest bàndol afavoriria la creació d'una Catalunya independent Organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats, i ell mateix anà al front el 1915, on fundà el periòdic La Trinxera Catalana , i hi morí l’any següent, junt amb una cinquantena de…

El fundador de la dinastia, Enrique Arfe Harff 1470/80 — Lleó d 1545, es formà a Colònia i arribà a Lleó a principi del s XVI, on realitzà la desapareguda custòdia de la catedral 1501-15 mentre treballava en les de Sahagún i Córdova acabada el 1518 per encàrrec de Cisneros féu la de la catedral de Toledo 1515-23 Conreà un estil goticista El seu fill Antonio Arfe Lleó 1510 — Madrid 1578 sobresurt per les seves custòdies de Santiago de Compostella 1539-45 i de Medina de Rioseco 1551-54, d’estil plateresc El fill d’aquest, Juan Arfe Lleó 1535 — Madrid 1603, el més famós, és l’autor…

Estudià composició a l’Escuela Nacional de Música de la Universidad Nacional Autónoma de México, a la capital El 1971 es traslladà a París gràcies a una beca i, posteriorment, el 1975, prosseguí els seus estudis a Santiago de Compostella Fou director del taller de composició del Centro Nacional de Investigación, Documentación e Información Musical Carlos Chávez Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals el primer premi del Concurso Silvestre Revueltas 1975, el Concurso de Composición Musical Ciudad Ibagué de Colòmbia 1981 i el 1991 rebé la Medalla Mozart i el Premio…

Estudià a la Universidade Federal da Bahia amb els germans Widmer i Jamary Oliveira, i en diversos cursos d’estiu amb P Maxwell Davies, G Becker i I Grünauer Des del 1972 formà part del Grup de Compositors de Bahia Parallelament exercí com a docent de l’Escola de Música de la universitat local Actualment és cap del departament de composició i professor de teoria, composició, orquestració i estructures musicals a l’Escola de Música de la Universidade Federal da Bahia Ha participat en diversos festivals i ha guanyat importants premis fora del país, com per exemple a Atenes i a Santiago…