Resultats de la cerca
Es mostren 2228 resultats
Francesc Sans i Cabot
Pintura
Pintor.
Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres…
Jordi Sabatés i Navarro
Música
Pianista i compositor.
Es formà al Conservatori de Música del Liceu i, a més, estudià física a la Universitat de Barcelona Músic de caràcter eclèctic, com a pianista i compositor creà una obra inspirada en la música clàssica, el jazz i el jazz fusion El 1971 creà el grup Jarka amb el qual enregistrà dos discs, Ortodòxia 1971 i Morgue o Berenice 1972 Publicà El senyor dels anells, Ocells del més enllà 1976 i Tot l’enyor de demà 1977, a més d’altres discs en collaboració Jordi Sabatés i Toti Soler , 1973, disc de duets de piano i guitarra Vampyria , 1974, amb Tete Montoliu Solos de piano, duets amb…
,
Joaquim García-Parreño i Lozano
Teatre
Literatura catalana
Actor, director i autor de teatre.
Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…
,
Oleguer Junyent i Sans
Escenografia d'Oleguer Junyent i Sans per a El capvespre dels déus, de Richard Wagner
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf, germà de Sebastià Junyent.
Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts…
Gonçal Herralde i Grau
Cinematografia
Realizador cinematogràfic.
Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…
,
Zoraida Burgos i Matheu
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Bibliotecària de professió Fou un dels noms destacats de la generació tortosina dels anys cinquanta Tot i que conreà la narrativa per a adults amb L’obsessió de les dunes premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa 1993 i publicà sobretot la de caràcter infantil El mussol que va obrir els ulls de dia , La negreta Safu i el narcís , Les culleretes de la lluna i Les perdiuetes de les potes vermelles 1971, i Una llarga aventura , La Rosita Fulio 182 , La gavina i els quatre gats de pèl roig , La Rosa i el llaüt , Les 26 lletres de la Júlia , Els somnis d’en…
Bolvir
Bolvir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la dreta del Segre El terreny és un declivi de les muntanyes de Guils i Ger, municipis amb els quals confronta pel NE i per l’W respectivament ambdós coincideixen al vèrtex més septentrional del terme, on hi ha la Serra Boledosa i el cap de Tos A l’E, el terme limita amb Puigcerdà, i pel S, el curs del Segre fa de termenal amb Urtx Drenen també el territori els torrents d’Agustins i de la Mata de l’Ós o dels Estanys, que conflueixen just sota el poble i formen el Torrent Forcat, més el torrent de Guils o de Rigat, que baixa d’aquest terme, i el riu d’Aravó o…
Contractes agraris i tinença de la terra
“Nós, Guillem, abat de Santa Cecília de Montserrat, amb la resta de germans us donem, a tu Pere de Bacardit, a la teva muller Berenguera i als teus descendents, les terres franques i lliures anomenades Serra d’Arnall que ens pervingueren per dret del cenobi Estan situades al comtat de Manresa, al terme de Castelltallat, al lloc anomenat Serra d’Arnall Segueixen les afrontacions Tot el que aquestes afrontacions comprenen us ho donem, a vós i als vostres descendents, això és, a aquells que tinguin la casa de Bacardit, amb la condició que en elles edifiqueu un mas, que construïu cases en el…
Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València
Historiografia catalana
Institució creada per un decret del Consell de Castella, el 5 de març de 1776.
Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…
Assemblea d’Esquerres de Manresa
Partit polític
Partit local de Manresa impulsat pel Partit Socialista unificat de catalunya [psuc] i inscrit a l’abril de 1987 per Josep Emili Puig Soler, Ignasi Segon Comellas i Joan Planas.
La seva creació fou resultat d’una temptativa frustrada de crear una candidatura d’esquerra no socialista a Manresa Esquerra Nacionalista de Manresa per a les eleccions municipals d’aquell any Finalment el PSUC hi concorregué dins les llistes d’Iniciativa per Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina