Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona

Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio

Membre de l’escola austríaca, fou professor a les universitats de Viena 1913-38, Ginebra i Mèxic Als EUA collaborà en el National Bureau of Economic Research 1940-44 i fou professor a la Universitat de Nova York 1945-69 Partidari d’un liberalisme econòmic total i contrari a qualsevol mena d’intervencionisme, considerà el socialisme incompatible amb la racionalitat econòmica Obres Sozialismus 1922, Liberalismus 1927, Omnipotent Government 1944 i Planning for Freedom 1952

Essent sotsdiaca fou escollit pel bisbe KTvon Dalberg 1802 com a collaborador en l’organització de l’església alemanya, amb independència i primat propi, en la línia josefinista josefinisme Defensà el febronianisme al congrés de Viena 1814 contra el cardenal Consalvi i el nunci GSeveroli El seu nomenament com a vicari administrador de Constança, invalidat per Pius VII 1817, portà a la supressió de la diòcesi 1821 És autor de diverses obres febronianistes

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Ingressà en l’orde escolapi 1888 i s’ordenà de sacerdot 1895 Fou rector del Collegi de Sant Antoni, de Barcelona El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels 1909 i el drama històric Carlos Capeto 1910

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner

Alumne de Steinbach i Lohse a la Hochschule de Colònia 1908-12, debutà a Mülheim 1911 i treballà com a assistent a Bayreuth Fou director als teatres d’òpera d’Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 abans de substituir Bruno Walter al front de l’òpera de Munic 1922-36 Després de passar per Viena 1937-45 a partir del 1951 fou un dels directors més habituals del Festival de Bayreuth

Militant nazi des del 1928, fou gauleiter de Viena i, gràcies al suport de Hitler, ministre de l’interior 1938 En dimitir el canceller Schuschnigg, afavorí l’entrada de les tropes alemanyes al país i l’ Anschluss Arran d’això esdevingué statthalter d’Àustria Durant la Segona Guerra Mundial fou, successivament, adjunt de Frank a Polònia 1939 i comissari del Reich a Holanda 1940-45 Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou penjat