Resultats de la cerca
Es mostren 5622 resultats
totalitarisme
Política
Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.
Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política…
ambulacre
Anatomia animal
Tentacle propi dels equinoderms, amb funció sensorial i respiratòria principalment.
Presenta a vegades una ventosa terminal, adhesiva i protràctil, que serveix per a la captura de l’aliment i per a la locomoció A la base dels ambulacres hi ha unes ampulles, que, en contreure's, els fan sortir enfora per uns porus ambulacrals, situats a les plaques ambulacrals En les estrelles de mar i en les ofiüres, els ambulacres són disposats en cinc sèries paralleles que s’estenen per la cara inferior dels braços en les garotes i en les holotúries, les cinc sèries s’estenen, longitudinalment o radial, des de la boca fins a l’anus Els ambulacres formen part de l’aparell…
Casa forta de Llorà (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Es tracta d’un edifici situat al costat de l’església parroquial de Sant Pere de Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 Història Les transformacions que es realitzaren en aquesta casa impedeixen saber si s’han conservat altres vestigis de l’edifici original, que pel seu parament podem datar, en les diferents fases, entre els segles X i el XII Casa La casa que hi ha al costat nord-oest de l’església de Sant Pere de Llorà conserva la façana de ponent d’un edifici anterior a la construcció actual, formada per dos pisos sense obertures, amb un aparell d’ opus spicatum , i…
Santa Llúcia de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
Situació Petita capella d’època romànica tardana, situada als afores de la població Arxiu Gavín La capella de Santa Llúcia és als afores, cap a llevant, del poble de Vilamitjana Mapa 33-12290 Situació 31TCG285683 Vilamitjana és al costat esquerre de la carretera comarcal 1 412, entre Tremp i Figuerola d’Orcau JAA Història No s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta capella del terme de Vilamitjana, tot i que les seves formes arquitectòniques indiquen que fou alçada en època romànica MLIR Església És un edifici molt senzill, d’una sola nau, capçada a llevant per un absis…
Església prop de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Prop de Lavansa hi ha les ruïnes d’una capella, de la qual es conserva només part del mur sud, construït amb un aparell de carreuó escairat, disposat en filades uniformes i ordenades, que evoca les tecnologies pròpies de la construcció del segle XI També es poden observar vestigis d’un absis semicircular, orientat a llevant, que devia capçar l’única nau d’aquest edifici, que, si hom ha de jutjar pel gruix del mur, devia haver estat cobert amb volta de canó Malgrat constar en l’inventari d’esglésies de la Noguera fet per JM Gavín Gavín, 1982, vol 12, pàg 196, no ens ha estat possible…
Santa Magdalena (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Al sud de les Gunyoles, a uns 280 m d’alçada, hi ha les ruïnes d’aquesta capella Només resten unes parets en ruïnes, fetes amb pedra de marge Al voltant es veuen força pedres de carreus treballats, que deuen pertànyer a la portalada del temple Fa anys que es troba en aquest estat, ja que a l’interior hi ha dos pins, ja molt fets Aquesta capella, inclosa dins la parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles, no és documentada fins el 1578 Tanmateix, per l’aparell que s’ha conservat sembla que es tracta d’una obra romànica, però tardana, potser del segle XIII L’any 1921 ja es trobava…
Sant Macari d’Albano (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Aquesta capella és emplaçada al sud-oest del llogaret de l’Abadia, al límit del terme L’església de Sant Macari és un edifici ruïnós, parcialment colgat de runa i terres, i molt embardissat Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es veu l’arrencada de la volta L’estat de les ruïnes no permet veure’n altres detalls, com les obertures o l’ornamentació de les façanes Els paraments a la part on són visibles presenten un aparell de reble irregular, disposat desordenadament, que palesa una construcció rústega, de datació…
Sant Silvestre de Fontjanina (Montanui)
Art romànic
La capella de Sant Silvestre és situada al nord del petit nucli de Fontjanina, a la capçalera de la vall de Castanesa És un edifici que, per la forma l la factura, pot semblar alt-medieval, però en tot cas molt reformat i transformat La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular L’aparell és molt irregular i al sector de ponent predomina el carreuó, en la part més genuïnament medieval, on s’obre la porta, feta en arc de mig punt Constructivament podria correspondre a una obra rústega de la fi del segle XI o del segle…
Pàncrees
Anatomia humana
El pàncrees és un òrgan situat a la part superior de la cavitat abdominal, les característiques anatòmiques més rellevants del qual són descrites en el capítol de l’aparell digestiu Les estructures anatòmiques pancreàtiques relacionades amb la funció endocrina que li pertoca corresponen als anomenats illots de Langerhans , unes agrupacions cellulars difusament distribuïdes en tot el gruix de l’òrgan, entre les estructures glandulars pancreàtiques que tenen una funció exocrina, encarregada d’elaborar les secrecions pancreàtiques digestives Als illots de Langerhans es distingeixen…
Francesc Orts i Llorca
Metge.
De família de mariners d’origen valencià, fou portat a Benidorm Marina Baixa a 3 anys Llicenciat en medicina a València 1928, amplià estudis a París, Viena i Munic Catedràtic d’anatomia de Cadis 1935, professor a València 1936-39 i Madrid 1954-75, treballà també com a cirurgià Fou un dels impulsors de l’orientació embriològica de l’anatomia a l’Estat espanyol Autor del text Anatomía humana 1944 i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biología 1956 treballà en l’estudi dels vasos limfàtics de l’ull, l’aparell urinari i el desenvolupament del cor El 1982 fou investit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina