Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
igualtat d’oportunitats
Sociologia
Circumstància social en la qual la probabilitat d’èxit personal no està influïda per l’origen social.
La igualtat d’oportunitats és un concepte bàsic de les socialdemocràcies europees, implementat a partir del desenvolupament de l’estat del benestar, i està destinada a garantir que tots els individus tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupar els seus dons i capacitats Igualment, fa referència a l’esforç que fa una societat perquè tots els individus puguin satisfer llurs aspiracions de prosperar a partir de l’esforç i el mèrit individual, al marge de les seves característiques adscriptives, com el gènere, la raça o la classe social d’origen Aquest esforç es tradueix en polítiques…
prohibició de discriminació
Dret
Prohibició de tractar de forma diferent una persona per una condició social o personal.
D’entre les categories que reclamen una justificació més intensa del tractament diferenciat hi ha el sexe, la raça, el color, els orígens ètnics o socials, les característiques genètiques, la llengua, la religió, les opinions polítiques o de qualsevol altra mena, la pertinença a una minoria nacional, el naixement, les minusvalideses, l’edat o l’orientació sexual La prohibició de tractament discriminatori també és oberta a altres categories Es considera que no es produeix discriminació, ni que es fonamenti en les categories que consignen els textos constitucionals i determinats tractats…
llenguadocià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.
Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar, galina , i del…
requint
Música
Instrument de corda pinçada semblant a una guitarra de petites dimensions.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec Consta de quatre ordres de cordes, dobles el primer i el quart i triples el segon i el tercer També n’existeixen models amb cinc i sis cordes simples Molt usat a Colòmbia, Mèxic, l’Equador i el Perú, s’utilitza a les agrupacions folklòriques per a tocar -normalment amb l’ajut d’un plectre- la línia melòdica Als Països Catalans, hi ha un tipus d’instrument molt pròxim anomenat guitarró, present especialment a Menorca Es tracta d’un instrument molt típic, de cinc cordes, com diu MA Moll en…
,
Casa Bloc
Arquitectura civil
Bloc de cases (207 habitatges) del barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al carrer de Torras i Bages, projectat pel GATCPAC per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i construït (1933-37) per l’Institut contra l’Atur Forçós.
La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pels Congrès Internationaux d’Architecture Moderne CIRPAC i la reacció contra les cases per a obrers unifamiliars situades en zones despoblades i mal comunicades El nou tipus de bloc que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà, previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques creació d’un espai únic en forma de S obert per tots els costats cada habitatge obert a totes dues façanes, installació al bloc dels serveis comuns més importants cooperativa de consum,…
assaig a la perla
Química
Tipus d’assaig per via seca basat en el fet que determinades substàncies foses en l’extrem d’un fil de platí formen perles que prenen diferents colors segons la natura del catió a analitzar, que s’hi afegeix en petita quantitat, i segons el caràcter oxidant o reductor de la flama emprada.
Les perles poden ésser de tipus àcid o bàsic Les àcides són obtingudes amb bòrax i sal de fòsfor Les perles de bòrax tenen la propietat de formar metaborats volàtils per reacció amb molts òxids metàllics, i originen coloracions de flama característiques de cadascun d’ells, segons la reacció Na 2 B 4 O 7 + MO →MBO 2 2 + 2NaBO 2 Les perles de sal de fòsfor es basen en la reacció NaPO 3 + MO majoria dels metalls de transició Entre les perles bàsiques, les més emprades són les de carbonat sòdic o potàssic, i llur utilitat està especialment en la identificació del crom, del manganès i del vanadi…
xipella
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parlar que s’estén entre el català oriental i el català nord-occidental.
Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’, gripis '…
dipòsit
Dret civil
Contracte real mitjançant el qual una part —dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra —dipositari—, que la rep amb l’obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquell o per algú amb dret a fer-ho.
El dipòsit és un contracte quan es dóna l’acord lliure de voluntats entre el qui fa el dipòsit i el qui rep la cosa, però no ho és quan és fet per decisió judicial dipòsit judicial o quan alguna de les parts és obligada a establir-lo dipòsit necessari El contracte de dipòsit ha de tenir aquestes característiques ésser real , és a dir, si es lliura una cosa, principal , si acompleix una finalitat contractual pròpia, gratuït o onerós , que, considerat essencialment gratuït pel dret romà clàssic, avui, amb la influència creixent de la contractació mercantil en la civil, ha esdevingut onerós en…
amplificador operacional
Electrònica i informàtica
Amplificador destinat a efectuar una operació matemàtica determinada amb els senyals d’entrada, com per exemple, suma, diferència, producte, diferenciació, integració, etc.
Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat superior a 100 000, banda passant molt ampla des de 0 fins a uns quants MHz, etc Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa + i una d’inversora —, i una sortida única funcionen amb un bucle de retroacció, el qual determina la funció…
germà bohemi
Cristianisme
Membre d’un grup separat de l’església nacional utraquista txeca arran dels acords de Praga (1433), organitzat a Kunvald (1458) per Gregori, nebot del dirigent hussita Joan de Rokycana.
El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina