Resultats de la cerca

Al final del segle XVI ja era considerat antic els segles XVII i XVIII entrà a formar part de la suite instrumental clavecí, orquestra, violí, llaüt com a primera peça després d’un eventual preludi, o bé, menys sovint, entre altres danses, tot fent un contrast rítmic amb la precedent i amb la consegüent En l’evolució de la suite devers la sonata segle XVIII, el lloc de l’alemanda fou ocupat per l’ allegro inicial, que conservà el temps moderat

Fundada el 1948, té el dipòsit de les publicacions japoneses També conserva les publicacions del govern dels EUA i és el centre japonès d’intercanvi i informació de llibres Té una organització similar a la Library of Congress de Washington, és dividida en set departaments i 30 altres biblioteques disperses per les branques executives i judicials del govern, les quals totalitzen 3 600 000 volums Publica diversos periòdics bibliogràfics, jurídics, econòmics i estadístics, com ara Bibliografia Nacional Japonesa i Índex de Periòdics Japonesos

Antiga església, inicialment amb funcions de parròquia o d’ajuda parroquial, situada sota la cinglera de Cadevall, prop del mas Gleies, inicialment dit Ecclesiis o Esgleies , i enfront del castell de Fornils És citada en deixes testamentàries dels anys 1269 i 1317 amb el nom de Sant Pere de Fornils va abandonar-se amb el despoblament dels segles XIV i XV i ara només se’n conserva una part de l’absis o del presbiteri, del final del període romànic

Malauradament, hom conserva poques notícies documentals sobre aquest castell Segons P Català, és aquest castell i no el d’Artesa de Segre, el que surt esmentat en un document datat l’any 989, en el qual el comte Borrell II vengué a Sania un alou situat en el comtat de Manresa, que afrontava al nord amb la fortalesa d’Ardesa No trobem cap referència més sobre el castell fins al final del segle XII, època en què el senyorejava Bertran de Rubió

L’església parroquial d’Estagell és esmentada des de l’any 951 Aquest mateix any consta que Estagell villa Stagello ja depenia de l’abadia de Santa Maria de la Grassa, sense que hom sàpiga des de quan Des del segle XII, el titular dels drets de la Grassa a Estagell era el cambrer d’aquest monestir L’església de Sant Esteve d’Estagell fou enterament renovada als segles XVII-XVIII Conserva alguns sectors de murs datables al segle XII

Inicialment consistia en l’acoblament d’una o més veus a una melodia litúrgica anomenada veu principal , que procedia del cant pla Al segle XI aparegué l' organum lliure, en el qual les veus evolucionen per moviments contraris Els organa poden ésser a dues veus duplum , a tres triplum i a quatre quadruplum Hom conserva còdexs del segle XII que contenen organa anònims els principals compositors d' organa foren Leoninus i Perotinus, pertanyents a l’escola de Notre-Dame de París

Diversos hereus de la família Camps deixaren entre el 1762 i el 1904 unes anotacions familiars, comptables i històriques De gran interès són les corresponents a Joan Camps i Prat 1824 – 1905, el qual, des d’una òptica liberal, relatà les guerres carlines del segle XIX L’obra, que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms A-171, fou editada parcialment per Antoni Pladevall i Font en La tercera guerra carlina vista per un liberal 2000

Fou deixeble a Atenes de Diògenes de Babilònia Exercí una àmplia influència en el cercle polític de Publi Escipió Emilià, a Roma 144-129, succeí Antípater com a cap de l’escola estoica d’Atenes, on visqué fins a la mort El seu pensament té una doble dimensió adaptació a l’estoïcisme d’alguns trets de les filosofies platònica i aristotèlica, i teorització de la moral republicana de Roma, superant els esquemes tradicionals Hom conserva només fragments dels seus escrits

És del començ del segle XI, segurament dels primers anys de l’abadiat d’Oliba El format és de gran infoli A més dels llibres bíblics conté uns 210 pròlegs, sumaris i altres texts introductoris, que en fan una mena d’enciclopèdia de la Sagrada Escriptura El renom li ve, però, de la sèrie impressionant de miniatures i dibuixos que conté i que en fan una de les bíblies més illustrades de l’edat mitjana Actualment es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Franciscà, arribà a ésser provincial de la província d’Aragó La tradició el fa deixeble de Duns Escot només se sap, però, que fou deixeble a París de l’escotista Francesc de Marchia, les lliçons del qual transcriví en un còdex que es conserva a Roma Mestre de teologia a París, al seu curs sobre el llibre de les Sentències 1334 figuren les tendències criticistes imperants a la seva època Fou publicat el 1518 sota el títol Disputationes in quattuor libros Magistri Sententiarum