Resultats de la cerca
Es mostren 4765 resultats
Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta
La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les argiles i algeps…
serra de Conivella

El Taga des de Planoles
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera
riera d’Argentona
Riera
Curs d’aigua temporal, al Maresme.
Es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès serres del Far i del Corredor la part més alta és anomenada riera de Dosrius La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyenca en sentit perpendicular la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners Després de passar prop d’Argentona, desemboca a la Mediterrània entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar
Gredos
Serra de la península Ibèrica, la més important del Sistema Central, separada de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila.
Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals
Albert Puig
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
El 1605 ingressà en els carmelites de Palma El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa i, posteriorment, a la d’Aracristi, de València Vers el 1634 tornà a Valldemossa, on deixà una història manuscrita de la cartoixa Fundació y succesiu estat de este Real Monastir sagrada Cartuxa de Jesus de Nazareth de Mallorca 1641 Una còpia d’aquesta obra fou continuada fins l’any 1810 i constitueix un document de gran importància per a l’estudi de la història social, política i cultural de Valldemossa durant aquest període Gaspar Melchor de Jovellanos en feu una ressenya
Lluís Bellver i Sanz
Historiografia catalana
Jurista, polític i cronista.
Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a…
padrí | padrina
Cristianisme
Persona que presenta l’infant a les fonts baptismals i contreu l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares.
Anava a càrrec del padrí pagar part del refresc i tirar els confits als menuts que assistien al bateig o l’esperaven a la sortida de l’església Els avis solien ésser els padrins dels primers nats, i d’aquí el nom de padrí o padrina que els és donat, fossin o no fossin padrins de baptisme dels nets Per a ésser padrí o padrina cal ésser batejat, tenir ús de raó, no ésser el pare, la mare o el cònjuge del batejat Entre els padrins i el nou batejat el dret canònic estableix un parentiu espiritual que constitueix impediment matrimonial
sigil·lografia
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.
La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de…
scheelita
Mineralogia i petrografia
Wolframat de calci, CaWO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites
associació il·lícita
Dret penal
En països on són restringides les llibertats individuals, delicte en què incorren les persones que formen part d’associacions no reconegudes per les lleis, o també que no han estat constituïdes complint els requisits administratius.
A la major part dels països solament és castigada la participació en associacions que persegueixen la comissió de fets delictius Segons el codi penal incorren en aquest delicte els fundadors, directors, i presidents de tota associació illícita així com també qui n'és membre actiu Són illícites aquelles associacions l’objecte de les quals és la comissió d’algun delicte o les constituïdes per a promocionar-lo les que empren mitjans violents per a obtenir fins lícits les clandestines o paramilitars i les que inciten o promouen la discriminació racial Constitueix també delicte l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina