Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
Sant Miquel de Montblanc
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb una bonica portada, única part de l’església romànica que fou aprofitada en reconstruir-se l’edifici al segle XIV ECSA - M Catalán L’església de Sant Miquel es troba dins la vila de Montblanc, vora el Carrer Major, el de la Fusteria i els de les Corts Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior MLIR Història L’església de Sant Miquel fou construïda gairebé contemporàniament al temple parroquial de Santa Maria, entre mitjan i la darreria del segle XII, fora del primitiu…
Alpont
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte Les fonts són abundants La part no conreada és propietat del municipi i és poblada de boscs de pins i de brolla de romaní La terra conreada, molt repartida, és explotada directament pels seus propietaris, llevat d’un 2,5% que ho és per parcers Els principals conreus són els cereals blat i ordi, sobretot, amb la pràctica del guaret anual, i la vinya 1100 ha El regadiu és poc extens La ramaderia es limita al bestiar oví La població, que havia augmentat lentament fins…
palau de la Generalitat de València
Edifici públic de València fundat el 1418 i iniciat el 1421.
El portal 1481 i els finestrals són obra de Pere Comte i Joan Guiverro, i la gran torre, ja renaixentista, és de Montano 1518 La Sala Daurada, de magnífics teginats, és obra de Genís Linares 1534-35 i conté diverses pintures La magna sala de Corts, amb magnífics teginats del mateix Linares 1540 i una interessant galeria correguda, de Gaspar Gregori 1563-66, conté vastes pintures que representen una sessió de la diputació del regne i que són obra de Joan de Sarinyena i Vicent Requena, entre d’altres 1591-93 El 1952 hi tingué lloc una ampliació d’estil historicista hom hi installà…
Joaquim Pons i Cardona
Literatura catalana
Gramàtic.
Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la…
comunitat
Història
Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o vila amb les poblacions situades en el seu terme o terra
.
L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’…
Jaume Domènech Roca
Futbol
Futbolista.
Extrem dret, fou jugador del RCD Espanyol durant tres temporades 1932-35, però jugà tan sols sis partits El 1935 fitxà pel València Acabada la Guerra Civil, formà part de l’equip Recuperación de Levante i després es reincorporà al València, on jugà dues temporades més 1939-41 Després jugà al Màlaga 1941-44 i retornà a la primera divisió amb el Múrcia, on disputà tres temporades fins el 1947 Posteriorment jugà a l’UE Sants 1947-48, el Viladecans 1948-49, el Gavà 1949-50, el Santboià 1950-51 i, de nou, el Viladecans 1951-52, on es retirà Fou campió de Catalunya 1933 i al juny del 1934 jugà amb…
Josep Julinès Oliva
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1916 ocupà el càrrec de vicepresident de l’Internacional FC Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1920-22 i fou membre de la comissió per a la construcció del camp de les Corts Presidí la Federació Catalana de Futbol FCF 1920-21 Durant el seu mandat, al començament del 1921, es produí una disputa amb la federació espanyola, que declarà rebel la catalana i nomenà una comissió gestora que presidí la federació catalana L’assemblea de la FCF decidí que Catalunya no participés en el Campionat d’Espanya A l’estiu s’arribà a un acord i Julinès tornà a presidir l’ens…
Alonso Balaguer i Arquitectes Associats

Interior del Centre Wellness O2 Barcelona, obra de l’estudi Alonso Balaguer i Arquitectes Associats
Alonso Balaguer i Arquitectes Associats
Arquitectura
Esport general
Estudi d’arquitectura.
Format per Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo i altres collaboradors, ha destacat en el disseny d’habitatge social i installacions esportives Entre les seves obres de caràcter esportiu cal destacar l’estadi del Nàstic de Tarragona el palau d’esports d’Almaty Kazakhstan els vestidors del Futbol ClubBarcelona les installacions del Duet Sports Sant Boi de Llobregat, Can Zam, Rambla Fondo, Badalona, Tiana, Rubí, Portitxol, entre d’altres el Club Deportivo Balthus el Club Europolis les Corts, el Club Esportiu Arsenal el Centre Wellness O2 Barcelona el Centre Wellness…
Ciutat Vella
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la…
capella reial
Arquitectura
Església o capella que formava part dels palaus reials a tota l’Europa medieval, per a la celebració dels actes religiosos de la cort.
La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina