Resultats de la cerca

D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles XVI i XVII la situació era completament diferent A Anglaterra…

Redueix els problemes de l’estàtica a simples problemes de geometria utilitzant les operacions gràfiques vectorials per a arribar a determinar en forma de diagrama els valors principals que caracteritzen la resistència d’una peça, tals com els de moments estàtics i d’esforços tallants El primer és obtingut mitjançant el polígon de forces i el polígon funicular, els quals fixen, respectivament, l’un la magnitud i la direcció de la resultant dels sistema, i l’altre el seu punt d’aplicació El diagrama d’esforços tallants és obtingut determinant, per a cada secció de la peça, la resultant de les…

Representen un concepte més avançat de la central integrada de mercaderies

Segons aquest model, el corrent que és en equilibri dinàmic amb un esforç constant del vent exercit en la superfície de l’aigua es distribueix en fondària seguint una forma d’espiral el mòdul de la velocitat horitzontal disminueix exponencialment en augmentar la fondària mentre que la seva direcció gira en el sentit indicat per l’acceleració de Coriolis cap a la dreta en l’hemisferi nord, a la inversa en l’hemisferi sud

Presenten fulles més o menys linears que creixen des de la base Les flors, bisexuals, regulars i amb corolla, s’apleguen en inflorescències, de vegades, però, reduïdes a una única gran flor solitària L’ovari és ínfer, a la base d’un llarg estigma, característica que permet diferenciar-les artificiosament de les liliàcies i les iridiàcies, de tres carpels fosos i tres lòculs amb placentes axillars i molts òvuls anàtrops El fruit és en càpsula dehiscent o en baia Les llavors tenen un embrió petit i un endosperma polpós Força amarillidàcies s’usen en horticultura i sobretot en jardineria, com…

L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes…

Metròpoli i ciutat global, juntament amb Nova York i Londres té també una de les economies urbanes més importants del món desenvolupat, i ocupa una posició dominant com a organitzadora de l’economia mundial contemporània vegeu els mapes Nova York, metròpoli multicultural i Londres, metròpoli multicultural Tòquio concentra múltiples funcions administratives centrals, econòmiques, socioculturals i, amb el progrés de la internacionalització i informatització dels últims anys, funcions financeres internacionals La vitalitat econòmica, evident sobretot en l’alt nivell innovador dels sectors…

Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…

La fotja Fulica atra és inconfusible pel color negre del plomatge i pel color blanc del bec i la placa frontal Les potes, verdoses i amb els dits gruixuts i lobulats, com s’aprecia a la fotografia de dalt, sobresurten darrere el cos durant el vol Diferent de la polla d’aigua, la fotja neda en grups nombrosos per les aigües obertes, lluny de la vegetació litoral i, malgrat la distància, es pot reconèixer per la forma arrodonida del dors i el color blanc de les plaques frontals a baix Xavier Ferrer i Ramon Torres Amb una distribució relativament àmplia absent d’Andorra, la fotja…