Resultats de la cerca

El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…

Fill d’un notari que havia conreat les arts, estudià llengües clàssiques, hebreu i italià sota la direcció de ThYoung, un preceptor presbisterià que el féu interessar per les grans controvèrsies religioses de l’època A Cambridge, influït per Bacon, afirmà la seva aversió a l’escolàstica, mentre iniciava la composició de versos en llatí elegia In adventum Veneris El 1629 l' Ode on the Morning of Christ's Nativity marcà el començament de la seva maduresa artística El model dels cançoners italians li serví per a aconseguir l’estil heroic que l’havia de caracteritzar Compongué en italià diversos…

La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir la…

El terme enginyer fou introduït originàriament en connexió amb la invenció d’artefactes mecànics per a fer la guerra, anomenats ginys de guerra Quan els dirigents dels estats procediren a utilitzar els enginyers i els principis de l’enginyeria per a crear millores en llurs territoris sorgí la diferenciació ente l' enginyer civil i l' enginyer militar A mesura que les diverses ciències i disciplines es desenvoluparen hi hagué per a l’enginyer civil més varietat de coses a conèixer i a fer Arran de la revolució industrial, els enginyers s’hagueren d’especialitzar en un camp determinat Els qui…

El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels tenien un sol…

Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…

A causa del vel que els tapava el rostre fins als ulls, els seus membres foren també anomenats al-mulaṯṯimūm els qui duen vel La tribu Lamtūna del grup berber dels sanhāǧa , antecessors dels tuàreg fou aviat partidària de la nova doctrina, gràcies al fet que dos dels seus xeics, els germans Yaḥyà i Abū Bakr, es convertiren en deixebles d’‘Abd Allāh Inspirats pel fanatisme religiós es dedicaren al gihad guerra santa La successiva actuació militar de Yaḥyà i d’Abū Bakr determinà el domini de les tribus del desert i assimilà els territoris de Siǧilmasa, Sūs i Agmāt Abū Bakr,…

Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la…

Vida Fou un dels grans intellectuals francesos del segle XIV Sovint ha estat confós amb Julian des Murs, director del cor de nens a la Sainte-Chapelle de París i després secretari de Carles V de França Probablement ambdós estigueren emparentats Jean des Murs apareix com a estudiant d’arts a la Universitat de París el 1318 Durant algun temps estigué actiu a Évreux i a París, fins que, finalment, entrà a la Sorbona amb el grau de magister artium Malgrat que treballà sobretot a París, no perdé mai el contacte amb la seva Normandia natal Cap al 1326 era al monestir de Fontevrault, i alguns anys…

Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera i Osca A…