Resultats de la cerca
Es mostren 2712 resultats
Santa Maria de Bonrepòs (la Morera de Montsant)
Art romànic
Antic monestir cistercenc femení situat al sud-est de la Morera de Montsant, a l’indret de l’actual mas de Sant Blai Cal cercar el seu origen amb posterioritat al 1170, quan al lloc es creà un eremitori que a la darreria del segle va entrar en conflicte amb l’acabat de crear monestir d’Escaladei L’any 1203 s’arribà a un acord i sembla que els ermitans de Bonrepòs van passar a integrar-se a la cartoixa l’any següent Bonrepòs aleshores va ser donat pels ermitans a Pere Balb i la seva esposa Guillema per tal de bastir-hi un nou monestir De resultes d’aquesta donació, a l’entorn del 1215, Santa…
Castell de la Ràpita i monestir de Santa Maria de la Ràpita (Sant Carles de la Ràpita)
Art romànic
La ciutat de Sant Carles de la Ràpita s’emplaça prop de la costa, a l’entrada del port dels Alfacs, i és la successora de l’antic lloc de la Ràpita, d’origen andalusí El topònim de l’indret és un terme àrab rabita o ribat , que correspon a una fortificació o castell amb una funcionalitat a la vegada religiosa i militar Al segle XII, el geogràf àrab al-ldrïsï va descriure l’edifici que hi havia a la Ràpita com “una ràpita formosa, forta i inexpugnable vora la mar i que disposava d’una guarnició brava” Parallelament les fonts cristianes confirmen que el 1097, quan encara no s’havia conquerit…
Sant Miquel de la Cortada o de la Lladernosa (Puig-reig)
Art romànic
L’església de Sant Miquel és coneguda també amb el nom de la Cortada, de la Lladernosa i dels Llucs Documentada des de molt antic, formava part del terme del castell de Puig-reig, al comtat de Berga La primera menció documentada del lloc és de l’any 925, en el testament del comte Miró de Cerdanya, el qual cedia a la seva filla Quíxol, filla natural, el vilar i la vila de la Lladernosa, en els límits de Puig-reig, al comtat de Berguedà ad filia mea Chixilone facite scriptura in comitatu bergitano alode meo que dicunt ad ipso villare de dedonata, vel villa alaternosa vel hoc quod habeo infra…
Sant Joan o Sant Gervasi de Molins (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Les runes d’aquesta església són situades a prop del mas Molins, dins la parròquia i municipi de Llobera Mapa 330M781 Situació 31TCG742436 Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Torà fins a trobar, havent fet 8 km, un trencall a mà esquerra amb un senyal que indica que la casa Molins és a 0,650 km Havent arribat a la casa, el que resta de l’església es localitza a uns pocs metres, cap a llevant Història Hem pogut localitzar i identificar aquesta església, inèdita, a través de referències documentals La primera és un document de l’any 1097 una donació a Santa…
Temístocles
Història
Polític atenès.
De família modesta i de tendències radicals, assolí encara jove importants càrrecs públics i esdevingué general a 33 anys Fou l’inspirador d’importants reformes constitucionals, com l’ampliació de funcions dels estrategs i llur capacitació per a ésser reelegits en virtut dels coneixements tècnics que l’art militar exigia També fou ell qui s’adonà de les possibilitats d’Atenes per a esdevenir una potència marítima i s’esforçà a fer d’aquesta idea una realitat Abans de Marató havia ja efectuat la fortificació del Pireu, i la prolongació de la guerra amb Egina li donà motiu per a crear una…
Sant Jaume de la Manresana (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació De l’antiga construcció romànica resta la part baixa del mur nord i de l’absis semicircular, visible a la fotografia ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és al centre de la població de la Manresana, que forma un sol nucli urbà amb Sant Ramon de Portell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG635206 Des de Cervera s’arriba a la Manresana i a Sant Ramon per la carretera N-141 JAA Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Manresana, documentat des del 1066 Per circumstàncies que encara avui dia no es coneixen —potser per una donació dels Cabrera—, Sant…
Santa Maria del Pla (Sanaüja)
Art romànic
Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Salla féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “ Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga ” De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “ qui est in ipso Plano de Sanauga ”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon…
Castell de Vinaixa
Art romànic
El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat puig perquè…
Sant Hilari (Lleida)
Art romànic
Segons J Lladonosa, l’antiga església parroquial i més tard monestir de Sant Hilari es trobava exactament al lloc on avui s’alça l’hospital provincial, en ple nucli urbà actual de Lleida A partir de les referències documentals conservades, se sap que el terme de Sant Hilari ocupava una extensa plana regada per una xarxa de braçals originària de la sèquia major del Segrià L’origen d’aquest lloc sembla que cal cercar-lo en un antic nucli andalusí pròxim al centre urbà Un cop finalitzada la conquesta de Lleida, es degué iniciar la colonització immediata de l’indret, del qual ja es té notícia el…
Bertrand Du Guesclin
Història
Conestable de França.
Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar Du…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina