Resultats de la cerca

Figuraven entre les més antigues dels romans Entre altres solemnitats, hom sacrificava a Vulcà i també a Juturna, a les nimfes, a l’Opus Opífera i a Quirini un peix del Tíber, que cremava al foc sagrat

La serviola fou substituïda per la gata

Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats…

Les restes precolombines trobades són poques i d’una escassa importància, bé que encara hi ha extenses zones a investigar L’art colonial no té tampoc la importància d’altres indrets de l’Amèrica del Sud Es destaquen les catedrals de Caracas i de Coro, reformades durant els s XIX i XX, el convent de San Francisco, de Caracas, del s XVIII, i alguns edificis civils i construccions militars Durant el s XX es produeix una renovació total en l’arquitectura, que segueix els principals corrents internacionals Cal destacar la ciutat universitària, de CRVillanueva, el Museo de Bellas Artes, de Niemeyer…

Fou creat el 1524 a la basílica de Sant Pere del Vaticà, amb la participació de Giovanni Pietro Carafa, el futur Pau IV, i altres importants personatges, per a la santificació i cultura dels seus membres i esplendor del culte Les seves primeres cases fora d’Itàlia foren les de Madrid 1629 i de Saragossa 1631, fundades per Placido Frangipane Mirto, predicador de Felip IV de Castella, que fundà també el convent de Barcelona 1632 La casa de Nostra Senyora de l’Esperança i Sant Macià de Barcelona s’afermà durant el s XVII i s’establí a la plaça de Santa Anna 1654, on mantingué l’…

Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest, precentor i mestrescola, i…

L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional debilitat de la paret actua un factor desencadenant Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural L’hèrnia també pot ésser umbilical , si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica…

Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de gueto no…

Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films  The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery  en el paper de James Bond, personatge que…