Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
art txec
art txec Cistell de fruita, d’Emil Filla
© Fototeca.cat
Art
Art propi de Bohèmia i Moràvia.
Sense esmentar troballes arqueològiques prehistòriques i restes del regne de la Gran Moràvia, l’art a Bohèmia comença amb el romànic, en què sobresurt la illustració de llibres Còdex de Vyšehrad 1085 i Salms d’Ostrov final del s XII La millor pintura mural és conservada a la capella de Santa Caterina de Znojmo Moràvia, 1131 A Praga hom troba esglésies de planta circular i la basílica de Sant Jordi El gòtic també donà fruits importants en la illuminació al mateix nivell d’Europa la Bíblia de Velislav després de 1340 i el passioner de l’abadessa Kunhuta, amb un gran sentit de…
Gaspar Escolano
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador, cronista, poeta, eclesiàstic i predicador.
El seu pare, Gaspar, a més d’ocupar càrrecs en el consell municipal, fou un dels comissaris delegats pel virrei per a desarmar els moriscos revoltats a la vall de Gallinera 1563, i un dels seus oncles, Pere, fou jurista Llicenciat en teologia, fou rector de la parròquia de Sant Esteve 1597, càrrec que conservà fins a la seva mort i que li proporcionà una certa projecció social en la vida ciutadana El 1602 ocupà el càrrec de predicador de la ciutat, primer interinament, substituint el malalt Pere Joan Monçó, i, després, com a titular 1606, un càrrec que l’obligava a fer mitja dotzena de…
, ,
L’origen d’altres plantes útils
L’interès de l’home en les plantes ha estat ben divers En els mapes 24 i 25 s’han indicat els orígens geogràfics d’algunes de les principals plantes alimentàries i medicinals, respectivament Hi ha, però, una munió d’altres plantes que no es poden incloure en cap d’aquests dos blocs, i que són de màxima rellevància a causa dels usos que se’n fan Aquest mapa representa l’origen geogràfic d’una selecció del conjunt d’altres plantes útils Les qualitats estètiques de les plantes coloració, forma, textura han fet que tinguin un ús ornamental des de temps antics Entre les plantes ornamentals de flor…
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…
mercurial
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les euforbiàcies, generalment dioiques, de fulles simples oposades, de flors masculines en espigues i femenines solitàries o en petits glomèruls i de fruits en càpsula bilocular.
llunetes
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles basals lanceolades, més o menys dividides, de flors grogues en raïm i de fruits siliculosos dídims.
Es fa en roquissars i en llocs incultes, a l’Europa central i meridional
llàgrimes de Job
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de jardí, de 50 a 100 cm d’alçària de fulles amples i planes, d’espícules unisexuals i de fruits molt durs, semblants a perles.
sarró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies, de 10 a 80 cm d’alçada, pulverulenta, de fulles hastades i de flors verdoses, aplegades en inflorescències terminals estretes, i de fruits en aqueni.
Creix en corrals, en vores de camins i en sòls nitrificats, en una gran part d’Europa, sobretot a muntanya De vegades és consumida com a verdura
rogeta
Dues branques amb fulles verticilades d’una rogeta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les rubiàcies, de fulles ovatolanceolades, coriàcies, lluents, de marge raspós i en verticils de quatre, de flors d’un groc pàl·lid i de fruits en baia negra.
Es fa típicament en alzinars i garrigues
pebrots de ruc
Pebrots de ruc
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles espatulades o pinnatipartides, de flors blanquinoses, arranjades en raïms, i de fruits capsulars penjants.
Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània