Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És pròpia de l’…
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
agrari | agrària
Agronomia
Conjunt coordinat de treballs i de tècniques de producció utilitzats per a obtenir els millors rendiments possibles del sòl.
Les tècniques emprades són molt diverses de conquesta del sòl rompudes, sanejament, creació de bancals, etc de millorament del sòl adobs, rectificacions edàfiques, regatges de treball del sòl forces motrius i utillatge i de tractament de cultius successió, coexistència, rotació, etc Els sistemes agraris estan molt diversificats, perquè responen a una sèrie de condicions geogràfiques i econòmiques, variables en l’espai i en el temps Aquesta diversitat pot encloure's en dos grans grups sistemes agraris autàrquics , encaminats a assegurar la subsistència de grups reduïts, ja sigui a base d’…
alqueria

Aspecte d'una torre defensiva en una alqueria (Torre Borrero, dins el terme de Guadassuar, construcció del segle XIX).
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Geografia
Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.
Al País Valencià hom distingeix l’alqueria de la masia, que correspon a l’explotació agrària en terreny de secà A l’horta de València, a diferència de la barraca, que correspon al minifundi, l’alqueria és un edifici de grans proporcions, sovint de construcció antiga moltes d’elles són gòtiques o barroques té una cuina àmplia i diversos dormitoris per tal com hi viuen la família dels estatgers i diversos jornalers té sempre una planta alta amb unes habitacions ben agençades moltes vegades no tenen pati interior i les dependències s’aglomeren en construccions annexes independents,…
Sant Llàtzer (Tortosa)
Art romànic
La fundació de l ’església de Sant Llàtzer i de l’hospital del mateix nom, als afores de la ciutat de Tortosa, va anar a càrrec dels frares de l’orde de l’Hospital, a la segona meitat del segle XII, per a acollir i tenir cura exclusivament dels mesells Les primeres referències sobre aquesta institució daten del 1172 i el 1180 Durant els segles XIV i XV consten nombrosos testimonis documentals, referents sobretot a les contribucions de la ciutat a les obres de reparació de l’església L’hospital subsistí fins a la guerra de Successió, i a l’inici del segle XIX encara quedaven algunes…
Lladró
Economia
Empresa fabricant d’articles de porcellana.
Fou creada el 1953 pels germans Joan, Josep i Vicent Lladró i Dolz, treballadors del sector de la ceràmica que començaren a fabricar i vendre escultures de porcellana des del forn familiar d’Almàssera Horta El 1958 s’establiren pel seu compte a TavernesBlanques La forta demanda afavorí l’expansió de l’empresa, que obrí una primera botiga a València i molt aviat mostrà vocació exportadora El 1962 la companyia creà una escola de formació professional, el 1969 inaugurà la Ciutat de la Porcellana, amb fàbriques, oficines i installacions d’oci per als empleats, i el 1980…
Campionat del Món de Ciclisme
Ciclisme
Competició internacional de ciclisme.
Organitzat per la Unió Ciclista Internacional, la modalitat de carretera celebrà la primera edició a Nuremberg Alemanya l’any 1927 Barcelona fou seu del campionat els dies 1 i 2 de setembre de 1973 En categoria femenina s’imposà la neerlandesa Nicole Van den Broeck La cursa masculina es disputà sobre un circuit de 14,5 km per la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut total de 248 km S’imposà l’italià Felice Gimondi, per davant del belga Freddy Maertens i l’espanyol Luis Ocaña Unes 100000 persones presenciaren la competició en directe El 1984 es disputà de nou, només en categoria masculina,…
Sant Pere d’Albarés (Lleida)
Art romànic
La partida d’Albarés és al marge esquerre del Segre, dins de l’horta circumdant a Lleida L’església de l’indret s’assentava concretament sota la costa de Pals, petit tossal situat a 1 km del barri de la Bordeta, en direcció a Artesa de Lleida i Castelldans L’origen del lloc d’Albarés s’ha de cercar en una almúnia o explotació musulmana Sembla que el comte hauria concedit aquest domini al capítol de Lleida, el qual a partir de l’any 1159 en devia iniciar el repartiment entre els nous pobladors, la majoria d’ells de la ciutat de Lleida Aviat es consagrà un nou temple per aglutinar…
Jaume Gassull i Almenar
Literatura catalana
Poeta.
Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar i considerats representants de l' Escola Satírica Valenciana És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari…
,
Sant Llorenç Savall
Sant Llorenç Savall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, als vessants septentrionals de la serra de Sant Llorenç del Munt.
Situació i presentació El terme de Sant Llorenç Savall, d’una extensió de 41,11 km 2 , és situat a la part septentrional del Vallès Occidental, al límit amb la comarca del Bages i del Vallès Oriental Confronta al N amb el municipi de Granera Moianès, a l’E amb Gallifa, al SE amb Caldes de Montbui Vallès Oriental, al S amb Matadepera, Castellar del Vallès i Sentmenat, i a l’W amb Mura Bages El sector occidental del terme comprèn una part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac Les majors altituds es localitzen al límit de ponent amb la comarca del Bages el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina