Resultats de la cerca

Germà del polític Ernest Lluch , es llicencià en filosofia i lletres 1956 Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglosaxones, i en la geografia humana de Catalunya camins, indústries, xarxa de comunicacions i serveis com a base d’ordenació territorial i urbana, així com en l’evolució del pensament i la formació de l’escola geogràfica catalana i en la geografia regional, havent dirigit l’obra Geografía de la Sociedad Humana 1982-84 Però fou la divisió territorial de Catalunya el que constituí la seva…

Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa  1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, formà part de la Comissió…

Té la seu a Barcelona Després de la Guerra Civil, ambdós aeroports reprengueren l’activitat els anys quaranta El progressiu augment de l’aviació comercial de l’aeroport de l’Aeroclub de Barcelona al  Prat de Llobregat  feu inviable compatibilitzar-la amb l’aviació esportiva, cosa que determinà la fusió d’ambdós aeroclubs el 1953 Esdevingué el principal aeroclub de l’Estat, i entre els anys cinquanta i seixanta emeté al voltant d’una quarta part dels títols de pilot privat Posteriorment, amb la creació de la Barcelona Flight School, formà també pilots professionals Utilitza principalment les…

Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007, La dona i el debutant premi Teatre Principal 2008, La gran nit de Lurdes G 2008, premi Lluís Solà i Sala, Una història explicada del revés, o no  2009, La dona que perdia tots els avions premi Born 2009, Gang Bang estrenada al…

Després de cursar estudis de magisteri i de teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i als Estudis Nous de Teatre, es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona 1978, on fou professor d’interpretació i tallers 1977-2008 El 1967 fundà el Grup de Teatre Vermell × 4 i entre el 1972 i el 1996 formà part, i fou el cap visible, de la companyia La Gàbia Teatre de Vic, amb la qual ha intervingut en més de quaranta espectacles com a actor o director, entre els quals destaquen Invents a dues veus , de RDubillard 1987, i Sr Picasso C/Montcada 15-17 Barcelona 3 , dirigits per…

Estudià dret a la Universitat de ciències socials de Tolosa i es llicencià a la Universitat de Barcelona El 1982 començà l’exercici de l’advocacia Ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la seva professió membre fundador de la Comissió de Cultura i Drets de la Persona del Collegi d’Advocats d’Andorra 1983, de la junta de govern del Collegi d’Advocats d’Andorra 1986-89 i del comitè executiu de l’Associació Internacional de Joves Advocats AIJA amb seu a Brusselles 1987-90 Ha ocupat també càrrecs en el govern andorrà conseller de finances, comerç i indústria del Govern d’Andorra 1990-92,…

Es llicencià en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Madrid i en economia per la Universitat Complutense Fou successivament directora del Departament d’Estudis a l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa del ministeri d’indústria 1982-84, directora general de costos de personal i pensions públiques del ministeri d’economia i hisenda 1985-91 i secretària general de comunicacions del ministeri d’obres públiques, transports i medi ambient 1991-96 Treballà també des del 1984 en la reorganització del ministeri de defensa, motiu pel qual és l’única dona guardonada amb la Gran…

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i…

Es llicencià en biologia al Mount St Scholastica College de Kansas 1964, i posteriorment a la Universitat de Pittsburgh 1966 De tornada a Kenya, s’incorporà com a professora de zoologia a la Universitat de Nairobi, i en 1967-69 amplià estudis a les universitats de Giessen i Munic L’any 1971 aconseguí el doctorat la primera dona de l’Àfrica Oriental que tingué el títol i el 1974 guanyà la càtedra d’anatomia de la Facultat de Veterinària i també fou la primera dona que ocupà aquest càrrec Lluità sempre per millorar la situació de les dones en el món acadèmic africà A través de la seva…

El 1980 es llicencià a l’Institut del Teatre de Barcelona i el mateix any debutà professionalment amb El bon doctor , dirigit per P Planella a partir de contes de Čekhov D’aleshores ençà ha participat en muntatges com El càntir trencat 1987, de H Von Kleist, produïda pel Centre Dramàtic del Vallès, Nit de reis 1991, de W Shakespeare, sota la direcció de K Zschiedrich, o Maria Rosa 1997, d’À Guimera, dirigida per Rosa Novell El 1994 guanyà el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona amb una adaptació escènica en forma de monòleg, i en mallorquí, de La història del senyor Sömmer , de P…