Resultats de la cerca
Es mostren 8726 resultats
Josep Masana i Fargas
Fotografia
Fotògraf.
Obrí estudi a Granollers el 1914 i el 1918 a Barcelona Assolí un gran prestigi com a retratista els anys trenta Com a autor de fotografies de creació, és un excellent testimoni del pictorialisme Treballs seus foren publicats a Art de la Llum i a Arte Fotográfico
James Mason
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral nord-americà d’origen anglès.
Actor teatral des del 1930, debutà en el cinema anglès cinc anys després i se n'anà a Hollywood, on aviat triomfà tot protagonitzant, entre d’altres, els films The Reckless Moments 1949 de M Ophüls, Pandora And the Flying Dutchman 1951 d’A Lewin, Five Fingers 1952 de JL Mankiewicz, A Star is Born 1954 de G Cukor i Lolita 1961 de S Kubrick, i també en papers secundaris, com a Lord Jim 1964 de R Brooks, Murder by Decree 1978 de B Clark i The Veredict 1984 de S Lumet
Karl Marx
Karl Marx
© Fototeca.cat
Economia
Filosofia
Història
Política
Filòsof, polític i economista alemany.
Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…
Francesc Martorell i de Luna
Historiografia catalana
Historiador.
Ciutadà de Tortosa Fou músic i impressor Escriví una història de Tortosa titulada Historia de la Santa Cinta 1926 L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d’ Historia de la antigua Hiberia Per elaborar aquesta obra consultà els arxius capitular, municipal i el dels Reials Collegis de Tortosa i l’Arxiu Reial de Barcelona, i també l’obra de Cristòfor Despuig, Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , una de les seves fonts principals, de la qual manllevà informació Bibliografia Muñoz, JH Querol, E “Francesc Martorell i de Luna Aspectes d’un home polivalent”, Nous Colloquis II…
, ,
Harry Martinson
Literatura sueca
Escriptor i poeta suec.
Reflectí la seva vida, molt dura i agitada estigué sis anys embarcat i residí al Brasil i a l’Índia, en novelles, com Nässlorna blomma ‘Les ortigues floreixen’, 1935 A Suècia publicà llibres de poemes Nomad ‘Nomada’, 1931 i el cicle Aniara 1956, intent de recrear el vers èpic en la narració d’una història simbòlica d’un viatge espacial, convertit en òpera per KBBlomdahl 1959 Un dels poetes més profunds del s XX, publicà també obres en prosa Resor utan mål ‘Viatge sense fi’, 1932, una mena de llibre de ruta, i Vägen till Klockrike ‘El camí de Klockrike’, 1948, a part diversos reculls de contes…
Eduard Martínez-Sabater i Seguí
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels…
,
Vicent Martín i Soler
Música
Compositor.
Vida Fill de Francesc Xavier Martín, tenor de la catedral de València, i de Magdalena Soler, d’una família d’argenters barcelonins, a l’edat de sis anys ingressà a la dita capella, on molt probablement rebé les beceroles musicals del mestre de capella Pasqual Fuentes Per un breu temps fou organista d’Alacant El 1776 anà a Madrid, on debutà com a compositor d’obres escèniques la primera òpera, I due avari , i poc després la sarsuela La madrileña o El tutor burlado , que remodelà més tard com a òpera italiana a Il tutore burlato Probablement a Bolonya completà la formació musical amb el pare…
,
Andreu Martín i Farrero
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles Aprende y calla 1979 i El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980 Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981 Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…
, ,
Pere Miquel Marquès i Garcia

Pere Miquel Marquès i Garcia
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí Posteriorment estudià música amb F Montis, Foce i A Noguera L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D Alard, Massart i H Berlioz A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà…
Maria Teresa I d’Àustria
Història
Arxiduquessa d’Àustria, reina d’Hongria i de Bohèmia (1740-80) i emperadriu romanogermànica.
Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí 1740, Frederic II de Prússia envaí Silèsia 1740-41 i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII 1742 Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador 1745, amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736 Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca 1740-48, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
