Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
malla
Numismàtica i sigil·lografia
Mig diner, dit també òbol.
La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la
davallament
Teatre
Representació de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu, derivada de la litúrgia, que hom feia el divendres sant.
Encara subsisteix en algunes esglésies de Mallorca, especialment a la seu de Palma i a Pollença Se'n conserven sis texts, datats dels s XIV i XVIII alguns formen part d’una passió passió més extensa, com l’integrat a la passió de Cervera 1534 o a la de Vic 1752, mentre que uns altres són peces independents Es destaquen les Cobles del Davallament de la Creu que es fa cada any en la seu de Mallorca , del s XVI, i que es representà fins ben entrat el XIX, i el d’Ulldecona, segurament de la primera meitat del s XVI
Ettore Bastianini
Música
Baríton italià.
Després d’abandonar la carrera esportiva inicià la musical i debutà a Ravena l’any 1945 amb La bohème Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà De la tessitura de baix baríton passà a la de baríton cap a la meitat dels anys cinquanta A partir d’aleshores abordà els papers més característics de la seva corda, especialment els de les òperes italianes Verdi i autors de bel canto , que interpretà al costat de figures com Maria Callas o Franco Corelli en teatres europeus i nord-americans Enregistrà nombroses òperes abans de la seva prematura mort
Centre d’Esports Sallent

Plantilla del Centre d’Esports Sallent de la temporada 1957-58, que jugava a tercera divisió
CE Sallent
Futbol
Club de futbol de Sallent.
Fundat el 1927, nasqué com a club continuador de la Unió Esportiva Sallent, creada l’any 1920 El seu primer president fou Jaume Escaler Cal destacar que el futbol havia estat introduït al municipi al principi del segle XX per l’enginyer industrial Valentí Morral i Puig El club visqué la seva època daurada durant la segona meitat dels anys cinquanta, en què el primer equip milità quatre temporades a tercera divisió 1957-60 Jugava al camp de la Costeta i des del 1970 celebrà els seus partits al Camp Nou Municipal de Sallent Té equips en categories inferiors
Jesús Palacín Marcaida
Rem
Remer, àrbitre i directiu.
S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Fou campió de Catalunya de iols de dos i, ja retirat, entrenà joves remers del club, algun dels quals fou campió d’Espanya juvenil Àrbitre regional, actuà en moltes competicions estatals i internacionals, com en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on fou àrbitre auxiliar A la meitat dels anys seixanta entrà a formar part de la federació catalana, com a tresorer de la junta directiva, de la qual també fou secretari Parallelament, fou directiu del RCMB L’any 1985 fou membre del comitè organitzador de la regata Match Sènior de la FISA
Partit Socialista Popular Català
Partit polític
Partit fundat el 1975, que era la secció catalana del Partido Socialista Popular liderat per Enrique Tierno Galván.
Es definí socialista i marxista i tenia per objectiu la instauració d’una societat lliure i democràtica sense classes Es presentà a les eleccions legislatives de 1977 a Barcelona i Girona amb el nom Partit Socialista Popular-Unitat Socialista 30382 vots El president fou Jaume Mata i el secretari general Xavier Nart Entre els seus militants figuraren Soledat Balaguer, Antoni Rovira o Àlex Masllorens A la meitat del 1978 es dissolgué, i la majoria dels membres s’integraren en la Federació Socialista de Catalunya PSOE i una altra part, menor, en el Partit Socialista de Catalunya Congrés Edità…
Tammany Hall
Política
Associació política nord-americana fundada a Nova York l’any 1789 per l’emigrant irlandès William Mooney.
Organitzats en tribus i presidits per un gran sachem, cercaven el progrés de la societat i s’oposaven als interessos dels grups aristocràtics El seu nom deriva de Tamanend, un llegendari cap indi El gran sachem Martin van Buren accedí a la presidència de la Unió 1837-41 A la segona meitat del s XIX assolí una gran influència a l’estat de Nova York, i defensà els drets dels immigrats Tanmateix, la utilització de mètodes poc democràtics i corruptes en provocà el descrèdit, i als primers decennis del s XX es consumà la seva decadència
Jacques-Germain Soufflot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780
Valença de Tost
Història
Comtessa de Pallars Jussà, filla del magnat Arnau de Tost, senyor d’Àger.
El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el S per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp per part seva, Ramon V li donà 1056 els castells de Mur, l’Areny, Llimiana, Orcau i Basturs Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del s XI
Sant Salvador de Rocafort de Vallbona (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
La parròquia del poble de Rocafort apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI El bisbe de Vic la lliurà entre el 1145 i el 1154 a l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort Els anys 1279 i 1280 el rector de Roccaforti pagà 42 sous en concepte de dècima papal L’església de Rocafort de Vallbona fou sufragània de la de Nalec en alguns períodes El temple antic fou engrandit el 1859 i el campanar fou bastit el 1868 L’església actual sembla que fou acabada vers el 1861
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina