Resultats de la cerca

Vida S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda 1978, amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després collaborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por 1982 Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara , fou decisiva per a orientar la seva vocació professional Installat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos primers…

Germà de Raimon Panikkar  i de Mercè Pàniker , estigué casat amb la dibuixant i escriptora Núria Pompeia Enginyer industrial i llicenciat en lletres, en l’especialitat de filosofia, exercí el periodisme, i publicà articles i reportatges Els seus dos llibres d’entrevistes, Conversaciones en Cataluña  1966 i Conversaciones en Madrid , 1969, Premi Internacional de premsa, tingueren una gran repercussió en el seu moment El 1983 obtingué el premi de periodisme Godó Lallana del diari La Vanguardia  per l’article Música de fondo L’any 1965 fundà l’editorial Kairós, de la qual fou president…

Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual seguí la novella José Trigo 1966, premi Xavier…

Les dades sobre turisme van mostrar una afluència sobtada de turistes xinesos rics a les illes 62% dels visitants Aquest increment de visitants va despertar inquietud entre els illencs pel seu impacte ambiental i pel domini de la indústria turística, que és clau ja que aquest sector aporta el 85% de la riquesa nacional Amb relació al Japó, va renéixer la memòria històrica de la Segona Guerra Mundial amb la descoberta d'una tomba massiva de soldats japonesos, i que a l'abril va rebre la visita dels monarques nipons Es calcula que a les illes van morir en combat 16000 japonesos i…

Vida i obra Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada Introducción a la…

Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…

Autodidacte, s’interessà per totes les branques del coneixement D’ençà del 1801 fou professor de física i química a l’École Centrale de Bourg-en-Bresse, on escriví la seva primera memòria científica, sobre teoria del joc 1802 Això li valgué una plaça de professor assistent de matemàtiques a l’École Polytechnique de París 1805, on fou nomenat titular el 1809 Napoleó, impressionat pel seu talent, el nomenà inspector general d’instrucció pública 1808 Fou escollit per l’Académie de Sciences el 1814, ensenyà filosofia a la facultat de lletres, i física a la de ciències i, des del 1824…

Vida Conegut com El “ganso ” del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i Sesenta horas…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si…