Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
Tiberi Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Fill de T Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'obtingué l’aprovació…
Max Van Egmond
Música
Baix holandès.
De jove es traslladà amb la seva família de Java a Holanda, país on estudià sociologia i psicologia Parallelament rebé lliçons de cant de T Van Willingen i el 1959 guanyà el primer premi del Concurs Vocal de Hertogenbosch També fou guardonat en concursos de cant a Brusselles 1959 i Munic 1964 Especialitzat en la interpretació de música sacra i d’oratoris, ha desenvolupat una brillant carrera arreu d’Europa, els Estats Units i el Canadà i ha estat sollicitat en més d’una ocasió per directors com N Harnoncourt Són especialment destacables les seves interpretacions de l’obra sacra…
Josep Albertí i Morey
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en dret per la UIB Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi 1971, premi Blanquerna de poesia 1970 També és autor de “Com a una resistència” dins el volum Poesia 1972 , Aliorna 1974, Era plena de canoes 1977, Poemes d’aire condicionat 1979, Cutis 1980, Lesions 1982, Nimfomania amb Tomeu Cabot, 1995 i Sabó fluix de camp de concentració amb T Cabot, 1998 Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i collaborador de les publicacions Neon de Suro i El Correu de Son Coc , la seva obra està molt vinculada als…
,
Otto Edelmann
Música
Baix baríton austríac.
Estudià a la seva ciutat natal amb T Lierhammer i G Graarud El 1937 debutà a Gera Turíngia amb Les noces de Fígaro , i un any després fou contractat a Nuremberg Després de la Segona Guerra Mundial interpretà el paper d’ermità d' El caçador furtiu , de CM von Weber a l’Òpera de Viena 1947 Als anys cinquanta cantà a Bayreuth i la Scala de Milà, tot compaginant les seves aparicions amb les que realitzà al Festival de Salzburg de manera ininterrompuda entre el 1948 i el 1964 Es destacà en el repertori alemany R Wagner i R Strauss, però també fou un Dulcamara L’elisir d’amore i un…
Maurice Ohana
Música
Compositor i pianista francès d’origen britànic.
Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…
polarografia

fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…
plaguicida
Zootècnia
Agronomia
Dit del producte químic emprat per a combatre els agents que constitueixen les plagues que afecten la salut de l’home o que ataquen recursos seus, com el bestiar.
Del punt de vista agronòmic hom el divideix en insecticides, acaricides, fungicides, nematocides, etc, segons l’organisme o organismes que combaten Del punt de vista químic són classificats en organoclorats , de vida mitjana llarga persistents i susceptibles d’acumular-se en els teixits d’altres organismes vius que els combatuts, com és el cas del DDT, l’aldrina i la dieldrina organofosforats , de vida mitjana curta i subproductes inofensius, com el paratió i el malatió piretroides sintètics piretrina produïts en grans quantitats i inorgànics, que contenen zinc, coure, arsènic o mercuri i que…
Oscar 1929-1940
Cinematografia
Premis Oscar atorgats per l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences de Hollywood entre el 1929 i el 1940.
Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 / 1971-1980 / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1929 edició núm 1 Pellícula Wings de W Wellman Director Frank Borzage per Seventh Heaven i Lewis Milestone per Two Arabian Knights Actor principal Emil Jannings per Thee Way of all Flesh i The Last Command Actriu principal Janet Gaynor per Seventh Heaven , Street Angel i Sunrise 1930 edició núm 2 Pellícula Broadway Melody de H Beaumont Director Frank Lloyd per The Divine Lady Actor principal Warner Baxter per In OId Arizona Actriu principal Mary Pickford…
Les tifàcies
Tifàcies 1 Boga de fulla gran Typha latifolia a aspecte general de la planta on s’aprecia que les flors es disposen molt juntes en inflorescències cilíndriques, molt característiques, travessades per l’eix i més o menys separades, la masculina sempre a la part superior ambdues inflorescències són protegides per una espata caduca x 0,3 b flor masculina, amb tres estams les peces del periant són indiferenciades i reduïdes a uns filaments x 10 c pistil unilocular, estretit a l’àpex i perllongat en un estigma acintat, envoltat per les peces del periant x 5 d el fruit és un aqueni amb un llarg…
Les santalàcies
Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina